Certificats, mascaretes i pujada de preus: la “nova normalitat” de l’oci nocturn
La reactivació del sector arriba després de dinou mesos tancats i unes pèrdues milionàries
Dijous a la nit. Són les 00:30 i els joves comencen a fer cua a les portes de les discoteques de Barcelona. Abans d'entrar a la sala, però, hauran de passar un peatge particular: mostrar el passaport COVID. Per accedir-hi també és indispensable portar la mascareta o almenys fins que no se superi la línia de porters. Després la història és una altra, costa trobar a algú que la dugui. Semblen bastants canvis respecte a l'oci nocturn de 2020 i anys anteriors, però un cop t'endinses en l'ambient festiu no hi ha cap diferència. Més enllà d'algun tímid cartell indicant les mesures de seguretat o l'aforament permès, les discoteques llueixen igual que sempre.
Les nits pels carrers de Barcelona tornen a respirar l’aire festiu d’abans de la pandèmia. Dos mesos després de la reobertura de l’oci nocturn, la realitat a la ciutat comtal ja s’assembla a l’anhelada normalitat. Però pel sector no era tan sols un anhel, sinó una necessitat, ja que després de 76 setmanes sense facturar i unes pèrdues de més d’un milió d’euros en alguns casos, “hagués estat impossible recuperar-se i tots els locals haguessin tancat” afirma Ramon Mas, secretari general del Gremi de discoteques de Barcelona.
Durant aquests mesos de tancament les conseqüències pel sector han estat devastadores i la situació actual reflecteix que almenys un 60% dels locals es troben en situació d’insolvència legal. S’haurà d’esperar però a finals d’any per veure la xifra real, ja que aquests mesos de reactivació econòmica podrien fer disminuir el nombre total de locals que s’han vist obligats a abaixar la persiana. Joaquim Boadas, president de la patronal de l’oci nocturn Fecasarm, lamenta que la reobertura s’hagi produït tan tard, i afirma que cinc mesos abans ja hagués estat factible generar espais segurs a les discoteques.
A l’estiu va tenir lloc un relaxament de les mesures que va donar pas a l’obertura dels locals d’oci nocturn amb moltes limitacions: mascareta, límit horari fins a les 3:30 del matí i un aforament del 50% a les instal·lacions. El resultat va ser un fracàs: la meitat dels locals no els va compensar obrir amb aquestes limitacions, i els que ho van fer van haver de tancar abans de les tres setmanes per l’augment dels casos de la cinquena onada.
La gestió del govern
Per la seva part, el govern ha obert quatre línies d’ajudes econòmiques per pal·liar els efectes de la crisi, les tres primeres entre desembre de 2020 i maig del 2021 amb un total de 27 milions d’euros. La quarta línia, que sumava 10 milions d’euros més, es va presentar el passat juliol i es dirigia especialment a tots els locals que van haver de tancar amb motiu de la cinquena onada, després de la tímida obertura que va tenir lloc a l’estiu.
Malgrat les ajudes, el sector assegura que no representa ni el 15% de les pèrdues generades per la pandèmia, però reconeixen que els ha servit per poder sobreviure durant els mesos previs a l'obertura. El Gremi de discoteques espera poder fer un balanç real a finals del 2022 per tal de poder definir una data per a la recuperació total del sector.
Més enllà del paquet d’ajudes econòmiques indispensables per mantenir en vida al sector durant aquests mesos, la patronal i el Gremi van presentar durant els mesos previs a la reobertura diverses propostes de reactivació del negoci de la nit, com per exemple la implantació del Liberty Pass, una aplicació mòbil que permet agilitzar la detecció de persones vacunades o amb una prova PCR o d'Antígens negativa d’una manera més senzilla.
Malgrat ser una alternativa més eficaç i segura, el Vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va assegurar en unes declaracions a RAC1 que el Govern té pensat crear una aplicació per facilitar el procés, però que es faria des de les institucions. Aquesta resposta no ha agradat massa al sector, que creu que ja ha estat injustament tractat per l’administració i que considera a més, que sent l’últim sector econòmic en obrir, ja hi ha hagut temps de poder presentar una aplicació d’aquest tipus abans.
La poca “nova” normalitat
L’oci nocturn post pandèmia no és molt diferent del que estàvem acostumats. La majoria de joves reconeixen que, després de tants mesos sense poder sortir de festa, ara van a les discoteques amb moltes ganes i a beure més. Deixant de banda el requisit del certificat COVID, a l’interior dels locals l’ambient que es viu recorda a les nits de sempre. A tots els joves que ja eren usuaris habituals de locals de nit, s’hi han unit tots aquells que el 2019 encara no tenien els divuit anys, i que, per tant, ara poden recuperar els mesos de gresca perduts.
El tancament del sector també va afectar una part del jovent prou nombrosa com és la dels que treballen a la nit. Cambrers, ballarins, relacions públiques o discjòqueis com en Salva Fernandez han patit en primera persona les conseqüències: “He estat més d’un any sense treballar i en una situació econòmica complicada”. Reconeix que va recuperant el nivell de feina progressivament però “no igual que abans” i que des de la seva posició està notant les ganes de la gent en un ambient que “s'agraeix molt”.
El PROCICAT, després de diverses reunions amb la patronal de l’oci nocturn, decidiria fixar el 8 d’octubre com la data de reobertura de discoteques i bars musicals. L’anunci anava acompanyat d’una sèrie de limitacions. La primera condició per poder accedir als locals és presentar el certificat COVID, una tasca que dificulta l’operativa de control d’entrada de les discoteques, ja que suposa un filtre afegit i un augment de personal. A més, la mesura va posar de manifest alguns problemes les primeres nits perquè l’aplicatiu no funcionava del tot bé. Es va establir també un aforament màxim del 70% i l’obligatorietat de l’ús de la mascareta a l’interior excepte per consumir. Es permetia per primer cop en molt temps ballar en qualsevol zona de l’establiment.
La mascareta obligatòria
Una de les mesures que ha generat més controvèrsia ha estat l’ús obligatori de les mascaretes als interiors de les discoteques, que respon a una aplicació de la llei 2/2021,del marc espanyol. Des del Gremi de discoteques de Barcelona, Ramon Mas, assegura que és impossible obligar a tots els assistents d’una discoteca a mantenir la mascareta posada, i que per la seva part ja es van avisar a les autoritats competents: “Nosaltres ja li vam dir al conseller Argimon que aquesta normativa no la podíem complir, vam ser clars”, per la seva banda, el conseller de Salut va incidir en la necessitat de complir al màxim amb aquesta mesura. La majoria dels joves reconeixen que no respecten la norma tot i que sí que veuen els cartells d’advertència dins dels locals. “Tenim un sistema segur, que no té ningú. Ens hem volgut posar un filtre més fort que d’altres sectors, crec que ens han tractat molt injustament” denuncia el secretari general del Gremi, qui a més compta amb la propietat de la discoteca Wolf i altres locals de Barcelona.
L’augment dels preus
L’eterna queixa que els joves de tot el territori espanyol han tingut sobre l’oci nocturn segueix vigent després de la reobertura: els preus d’entrades i consumicions. Aquest és un problema existent sobretot a locals i discoteques de les grans ciutats, on els preus de les entrades difícilment baixen dels 10 euros i les consumicions alcohòliques oscil·len entre els 7 i els 15 euros aproximadament.
Aquest fet, que perjudica sobretot al jovent, l’economia dels quals és limitada en la majoria dels casos, s’ha vist incrementat en aquesta tornada a l’activitat festera. Un gran nombre d’empreses dedicades al món de la nit s’han vist obligades -així ho justifiquen elles mateixes- a apujar els preus respecte a dos anys enrere. Els joves consideren abusius els preus tenint en compte que bona part del seu pressupost està destinat a fer front al cost dels estudis i sovint, d’uns lloguers inaccessibles.
En aquest sentit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va voler fer una proposta de difícil compliment: abaixar els preus de les consumicions als bars de copes i discoteques per disminuir les botellades als carrers. Ramon Mas justifica la pujada dels preus de la següent manera: ”No podem regular els preus de les consumicions si no es regula tot. Tenim uns costos de Seguretat Social i impostos molt alts, les comissions del banc han pujat, el preu de la llum també i, fins i tot, hem hagut de pagar 1000 euros d'escombraries amb el local tancat.”
Les empreses d’oci nocturn han aprofitat l'avantatge que tenen en gaudir d’una elasticitat relativament baixa, és a dir, davant una petita pujada de preus, la demanda gairebé no varia, i més en aquest cas on les circumstàncies han portat a la població a voler sortir després de pràcticament dos anys sense poder moure’s de casa. Algunes discoteques de Barcelona, entre les quals trobem, Razzmatazz, Wolf o Bling Bling han afirmat haver augmentat lleugerament els preus en aquesta obertura “postcovid”.
L’eufòria i les ganes de repetir cada setmana són la tònica habitual en un jovent que està aprofitant la reobertura. A Barcelona, la zona de Marina i el Poblenou és a desbordar de gent les nits de dimecres a dissabte.
La venda anticipada: el nou sistema
Les discoteques s’han decidit per consolidar la venda d’entrades anticipades. Aquest sistema permet als propietaris recuperar diners més ràpid i com explica Ramón Mas ara “es cobra entrada a tothom”. Abans del tancament, algunes discoteques optaven per no cobrar res fins a una determinada hora, o les noies entraven gratuïtament. La venda anticipada es complementava amb una taquilla gairebé inexistent a hores d’ara.
La possibilitat de quedar-se sense tiquet, en esgotar-se dies abans de l’esdeveniment, crea certa ansietat en els joves. En aquests primers mesos de reobertura bona part dels locals han penjat el cartell de sold out amb antelació, i omplen l’aforament permès dia rere dia.
El fet d’haver de comprar anticipadament ha obert una via de negoci per algunes persones que estan aprofitant la situació per practicar la revenda i treure un benefici. És habitual que els posts d’Instagram dels joves s’omplin de gent oferint entrades. Alguns d’ells denuncien que s’han trobat en la situació d’arribar a la porta i no poder accedir perquè la seva entrada ja havia estat validada, a conseqüència del mercat negre de revenda.
El problema dels botellots
Des de la fi del toc de queda a Catalunya el passat mes d’agost, un dels principals problemes generats en tota la regió ha estat la formació de concentracions massives de persones per a la pràctica de botellots. Aquestes trobades nocturnes han arribat acompanyades d’aldarulls, delinqüència i soroll, la qual cosa ha pertorbat la comoditat de la vida ciutadana del gruix de veïns de les poblacions catalanes.
Si bé és cert, l'obertura de l’oci nocturn ha disminuït una gran part d’aquesta problemàtica, ja que abans tots els establiments del món de la nit estaven tancats i l’única alternativa per a sortir de festa eren les concentracions de carrer.
Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona considera que encara queda camí per recórrer i per això, ha decidit crear una taula ciutadana i dissenyar un Pla d’Actuació, el passat 11 de novembre, per fer front al fenomen de les concentracions en l’espai públic com activitat d’oci nocturn. Aquesta taula, que té una finalitat únicament propositiva, plantejarà accions que es duran a curt, mitjà i llarg termini.
Una de les accions en la que ja s’està treballant és una prova pilot de mediació i altres mesures d’intervenció al carrer de Pere IV, una zona del barri de Bogatell on cohabiten diversos bars de copes. L’Ajuntament també està portant a terme altres mesures d’intervenció com ara l’ús de promotors itinerants per disminuir les molèsties causades pel soroll o la instal·lació de sanitaris portàtils.
Tanmateix, els joves, qui han adoptat la pràctica dels botellots com una cultura que els permet beure barat mentre socialitzen, no es plantegen, de moment, aturar aquestes concentracions durant els moments previs a l’accés a la discoteca. En aquest sentit, s’ha incrementat el nombre de multes per consumir alcohol a la via pública i per venda ambulant de begudes alcohòliques, arribant a les 3.152 el mes de novembre segons informa l’Ajuntament de Barcelona.
Penjant d’un fil
Amb la nova onada de la pandèmia, molts països europeus estan tornant a implantar les restriccions amb limitacions horàries pel que fa a la restauració i l’oci nocturn, exemple d’ells són Àustria, Holanda o Irlanda. A Espanya, la comissió de Salut va estudiar recentment un nou tancament de restaurants a les 23h i de l’oci nocturn a la 1h, de moment, però, es tracta només de possibles recomanacions per a les comunitats autònomes. Catalunya ja ha ampliat el requisit del passaport Covid i és obligatori a bars, restaurants, gimnasos i residències.
El Govern va reconèixer que l'evolució de la covid-19 al territori és "preocupant”, de fet, el risc de rebrot no deixa d’augmentar i ja supera els 500 punts i més 4.000 casos diaris. Si el sector de l’oci nocturn hagués de tornar a tancar les portes, molts locals es veurien obligats a concloure la seva activitat de manera permanent, i la inversió realitzada en aquests darrers mesos quedaria en res. La patronal està en contacte constant amb la Generalitat, que rebria una gran pressió de les empreses en cas de plantejar una nova clausura.
Built with Shorthand