El cas de Cosme Toda
Breu història d'aquest conjunt industrial al barri de Sant Josep
La construcció del complex es remunta a 1883 per part del mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba, mentre que la fàbrica Cosme Toda en concret va ser a càrrec de l’arquitecte municipal de la ciutat aleshores, Ramon Puig i Gairalt, i es va construir el 1923. Es tracta d’un edifici modernista que es va aixecar en una època en què, com recull la historiadora Natalia Piernas al seu article Cosme Toda, patrimonio industrial en l’Hospitalet, “Barcelona era el nucli industrial de Catalunya i L’Hospitalet era la fàbrica de materials de construcció de Barcelona”.
A la ciutat hi havia molta argila vermella del pleistocè i aigua, de manera que era el lloc ideal per fer ceràmica. La necessitat d’aquest material va augmentar quan a mitjans del segle XIX es va començar a construir l’Eixample de Barcelona i “llavors es van començar a desenvolupar tota una sèrie d’empreses ceramistes entre les quals el Cosme Toda”, relata l'historiador Ireneu Castillo.
Foto: Stop Masificación - Salvemos Cosme Toda
Explotaven tant la pedrera de la banda de la Florida com subterràniament a través de túnels amb vagonetes i a part de ceràmica també produïen totxos, de manera que la seva principal activitat va ser sempre la industrial. Tot i així, durant la Guerra Civil, el Cosme Toda juntament amb Can Batllori i Can Llopis, malgrat eren fàbriques independents, va esdevenir un polvorí on s’hi feien bombes i explosius de tota mena sobretot pel bàndol republicà mentre va durar la batalla de l’Ebre.
Foto: Revista Arquitectura y Construcción (1917)
De fet, el 17 de novembre de 1938, quan el bàndol franquista va creuar l’Ebre i Catalunya va quedar aïllada, a la fàbrica va haver una explosió que podria haver destrossat el dipòsit de trilita del que disposaven, però els bombers van aconseguir aturar el foc.
“Si hagués explotat tot el que hi havia allà emmagatzemat hagués desaparegut directament tot L’Hospitalet”, apunta Castillo. A més, durant aquella època també s’hi hauria construït un refugi subterrani, el refugi de Cal Planta, que estaria dins del perímetre del Cosme Toda, en un dels seus extrems.
Foto: Stop Masificación - Salvemos Cosme Toda
Amb la instauració del règim franquista, el Cosme Toda va ser retornada als seus amos i va continuar amb la seva activitat anterior fins als anys 2000, “quan va deixar de tenir us d’extracció de fàbrica de ceràmica i va començar a quedar abandonada”, diu l’historiador. Com que Cosme Toda i Vives, el seu fundador, no va tenir fills, van ser els seus nebots, Joan i Cosme Miralles, qui la van heretar.
Actualment, tant dins de la nau principal com a la casa del director, que també és d’estil modernista i està feta de maó vist rogenc, encara hi ha restes de peces de ceràmica que s’hi havien fet, de terra de mosaic hidràulic, de motlles i fins i tot de documents de l’època.
Foto: Desoringas
Notícia que relata l'accident de 1938 al Diari Llobregat.
Notícia que relata l'accident de 1938 al Diari Llobregat.
La casa del director de Cosme Toda.
La casa del director de Cosme Toda.
Built with Shorthand