Aquest és el soroll que se sent sortint de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Nova de Lisboa, situada a l'Avenida Berna. És una de les avingudes més transitades de la ciutat i al so dels cotxes, autobusos, motos i camions s'afegeix el so dels avions que arriben i marxen de l'aeroport de Lisboa, molt proper a la univeristat.

En canvi, això és el que se sent als Jardins de la Fundació Calouste Gulbenkian (coneguts com a Jardins Gulbenkian), situats a escassos metres de la facultat. El so dels ànecs, oques, altres ocellets i petites fonts d'aigua o les olors de les diferents espècies vegetals et traslladen a un ambient totalment diferent.

Els jardins Gulbenkian, amb una extensió de set hectàrees i mitja són uns jardins privats oberts a la població. A banda de la seva gran extensió de verd, també allotja diferents espècies de flora i fauna, una cafeteria, un museu i una biblioteca.

Paula Corte Real, coordinadora del programa educatiu dels jardins, explica que el Gulbenkian es va crear per unir corredors verds dins de la ciutat de Lisboa com el Parc Eduardo VII o el parc natural de Monsanto. “Va ser un dels primers jardins de Portugal a reproduir intencionadament ecosistemes naturals”, d’aquí rau la seva importància en la lluita contra el canvi climàtic, exposa.

A més a més, quan es van crear també es tenia la intenció de tenir un paper rellevant com a espai cultural. Per això integra el Pla Ver de Lisboa en el context de l’Estructura Ecològica Cultural.

El verd de la ciutat de Lisboa contrasta amb l'absència de parcs i jardins a altres capitals europees. Els lisboetes gaudeixen d'aquestes àrees aprofitant el contacte amb la natura per fer esport, llegir, relaxar-se, passar estona amb els amics... Estudiants d'Erasmus donen la seva opinió sobre el verd a la ciutat: quantitat, extensió...

El canvi climàtic està cada cop més present. Les pujades de temperatura, per exemple,  s’estan convertint en un problema de salut pública. Carme Garcia Lores, membre del  Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic, ho explica: “El 2023 vam tenir 38 o 40 nits tropicals, de no baixar de 30 graus de calor”. Els espais verds són una de les eines per minimitzar aquest augment.

Què són les zones verdes?

“Son aquells espais que estan configurats i que ajuden a reorganitzar la infrestructura verda urbana. Son espais com parcs, jardins, places, etc. que ajuden a donar pulmó a les ciutats, els pobles i les viles”, explica Laia Grifell, enginyer tècnic agrícola encarrega de la part tècnica i de gestió de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC).

La importància de la interconnexió

Els experts intenten crear xarxa per maximitzar els beneficis de les zones verdes, explica Grifell. Baixen la temperatura, permeten desplaçar-se per l’ombra, hi ha coherència de disseny i de gestió, creen refugis climàtics, contribueixen a la biodiversitat urbana…

Com expliquen els experts, el paper dels ciutadans i ciutadanes és essencial. Garcia Lores defensa que “treballar des del mon local és fonamental”. I afegeix: “El mon local és on s’apliquen les mesures i els canvis. I aquests necessiten el suport i la participació de la població”.

Així, Corte Real explica els efectes de les zones verdes com els Jardins Gulbenkian: “Gràcies a la densa silvicultura i a la presència d’aigua, els jardins són un espai on podem disposar d’enormes comoditats climàtiques. Comparant amb altres zones de la ciutat, a vegades aquí dins podem estar a dos graus menys. D’altra banda, és un espai molt buscat pels animals, sobretot pels ocells que fan parades en les rutes migratòries”.

En aquest sentit, Garcia Lores insisteix en l’efecte que tenen les zones verdes, tant per la població com per la biodiversitat: “Els carrers amb arbrat poden tenir 5 o 8 graus menys. També són refugis per moltes aus i insectes. La renaturalització de les ciutats i el tenir cura dels espais verds són peces claus en el lluita contra el canvi climàtic o escalfament global”.

Lisboa va guanyar el Premi Capital Verda Europa l’any 2019, un dels dos  premis que convoca la Comissió Europea per distingir les ciutats que destaquen en la  seva lluita i adaptació al canvi climàtic.

El Premi Capital Verda Europea és el més antic. Està destinat a ciutats de més de 100.000 habitants. Arran de l’èxit d’aquest guardó, es va crear el Premi Fulla Verda Europea per ciutats a partir dels 20.000 habitants, explica Laura Rahola, cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona.

Com s’escull la ciutat guanyadora?

Les ciutats interessades en obtenir algun d’aquests premis han de presentar les seves candidatures explicant les seves accions i justificant perquè haurien de guanyar. Després s’estableix un jurat amb experts interns i externs a la CE que avalua les propostes. Es fa una primera selecció de finalistes i finalment s’anuncien els guanyadors en una cerimònia a Brussel·les.

A casa nostra també tenim ciutats guanyadores. Mollet del Vallès va rebre el premi Fulla Verda Europea l’any 2015, Cornellà de Llobregat l’any 2019 i Viladecans és la ciutat guanyadora de l’any vinent, el 2025. 

Emilia Briones, tinent d’alcalde i encarregada dels projectes de transformació de l’ajuntament de Cornellà explica que el procés és molt llarg: des que van començar a planificar accions verdes fins que van guanyar el premi van passar gairebé 10 anys. Ressalta que és un reconeixement a la feina de molts anys.

El futur

Gairebé cinc anys després de guanyar el premi Capital Cerda Europea Lisboa forma part de les 100 ciutats triades per la Unió Europea per ser neutres climàticament l’any 2030. A més a més, la CE la va triar com a “ciutat innovadora”.