Campiones del món
a l'ombra
Els grups de patinatge artístic de xou gran no tenen el mateix reconeixement que altres disciplines esportives, tot i dedicar-hi el mateix esforç
Aquest setembre el grup de xou gran del Club Patinatge Artístic Olot es va tornar a coronar com les millors del món. Al podi l’acompanyaven dos altres grups catalans: el Club Patinatge Artístic Girona, que van quedar subcampiones, i el Club Patinatge Artístic Tona, en tercera posició.
Per participar-hi, es van haver de desplaçar fins a Ibagué, a Colòmbia, en el tercer any consecutiu que el Mundial se celebrava a Sud Amèrica o Amèrica Central.
A Catalunya, els Campionats de Grups es van començar a celebrar l'any 1999, a imitació dels Campionats de Grups d'Itàlia. L'any 2000 és oficial per primera vegada la modalitat de grups xou en el campionat d'Europa, que va tenir lloc a Bolonya.
El primer mundial de patinatge artístic, el 2002, seria un dels únics podis on no pujarien grups catalans, que ràpidament van anar guanyant popularitat i expandint-se.
Avui en dia, Catalunya és un referent del patinatge artístic. La prova és que els tres equips que encapçalaven enguany el podi mundial eren catalans: el CPA Olot, el CPA Girona i el CPA de Tona. Així i tot, continuen sense ser reconegudes esportistes d'elit.
El CPA Olot amb les medalles d'or a Ibagué - FCP
El CPA Olot amb les medalles d'or a Ibagué - FCP
Què són els grups de xou?
El patinatge artístic es practica sobre patins de quatre rodes. Dins aquest esport es troben diverses modalitats, tant en individual com en grup, tot i que qui ha triomfat més els últims anys, han estat els grups de xou.
En el cas de les modalitats de grups, els anomenem grups xou, però tenim diverses categories:
Quartets: es patina en grups de 4 i es presenta un programa amb un tema determinat, i aquest es defensa amb la vestimenta i la representació que se’n fa amb el mateix programa (a partir de figures, attrezzo, etc). Es valora l’originalitat, la dificultat, la tècnica, etc. Com a totes les següents modalitats.
Quartet del CPA Les Franqueses, Aina Vall (2023)
Quartet del CPA Les Franqueses, Aina Vall (2023)
Grups petits: aquests es diferencien pel nombre de patinadors que componen el grup. Els equips han d’estar formats per un màxim de 12 i un mínim de 6.
Grup xou petit AS Cunit, Aina Vall (2023)
Grup xou petit AS Cunit, Aina Vall (2023)
Grups júniors: aquests es diferencien per l’edat dels participants. Els equips competidors han d’estar formats per patinadores d’entre 12 i 18 anys.
Xou júnior de l'AE Fornells, Aina Vall (2023)
Xou júnior de l'AE Fornells, Aina Vall (2023)
Grups grans: aquests es diferencien pel nombre de patinadors que componen el grup. Els equips han d’estar formats per un màxim de 30 i un mínim de 16.
Xou gran del CPA Girona, Aina Vall (2023)
Xou gran del CPA Girona, Aina Vall (2023)
Els grups grans són els més esperats en les competicions i exhibicions i, alhora, els que han arribat més lluny pel que fa als títols. També són els més coneguts pels qui no segueixen aquest esport. Sobretot el CPA Olot i el CPA Girona, els dos equips catalans que més títols han aconseguit i referents en l'àmbit mundial.
Així ho reivindica l’exentrenadora del grup gran del CPA Girona, Nuri Soler: “És l'única modalitat que emplena pavellons”. Afegeix que per triar el ball, escull primer la idea que vol transmetre i després busca una música adequada a ella. Un cop són realitzats a la pista, el més emocionant és "veure les cares del públic amb la boca oberta".
Les competicions de patinatge artístic varien una mica segons la modalitat de la qual estiguem parlant, però com a característiques generals, són competicions on cada equip o patinadora presenta el seu programa, un/a darrere l’altre. Finalment, un grup de jutges els donen una puntuació.
Aquesta puntuació serà la que decidirà les posicions de les patinadores (la més alta quedarà primera, la més baixa última), i aquest rànquing decidirà la classificació a la següent competició (es comença pel territorial i es passa al català, després a l’espanyol, a l’europeu i finalment al mundial).
L'altra cara de la moneda
Com ens recorden esportistes i ex-esportistes, entre les llàgrimes d'emoció, l'enorme satisfacció i la celebració que suposen guanyar un mundial, s'amaguen hores de dedicació, renúncies personals i sacrificis. A això se li suma el sentiment de no estar igual de reconegudes.
Malgrat ser referents a escala mundial, el fet de no tenir el reconeixement d’alt nivell significa que les i els integrants dels equips compten amb menys facilitats per part dels instituts i les universitats on estudien i amb menys recursos per part de les administracions.
Les famílies, els clubs i les patinadores i patinadors han de fer mans i mànigues per poder-se costejar tot el que implica aquesta disciplina que els apassiona. Per fer front a les despeses dels viatges i l’equipament necessari compten amb ajudes de la Generalitat, la Diputació, alguns ajuntaments.
Gràcies a la visibilitat de les competicions arreu del món, cada cop més empreses de la comarca dels equips s'avenen a ajudar-los i aprofiten per donar a conèixer la seva marca.
Per una sola actuació de cinc minuts entren en joc diversos elements que fan que el cost sigui molt elevat:
Renúncies personals
Per alguns patinadors i patinadores, el cost dels elements és un simple tràmit, una quantitat que s’ha de pagar per continuar practicant l’esport. En altres casos, però, els costos es poden convertir en una barrera per practicar-lo de manera que les despeses que comporta el patinatge artístic són tals que han comportat que algunes patinadores i patinadors acabin abandonant la seva gran passió.
Aquest és el cas d'Ingrid Lanzas, una noia de dinou anys, que ens ha explicat la seva història. Va començar a patinar de petita, al CPA Bescanó, i aquest és "l'esport de la seva vida". La temporada passada va abandonar el patinatge, al CPA Girona, ja que el cost i el desgast que li suposava li vida fa fer decantar la balança negativament.
Mentre estudiava, treballava a dos llocs diferents per poder fer front a les despeses deixant de banda tota vida social i temps per a ella. Tot i això, va haver de deixar l’esport i apunta que amb més ajudes, més facilitats o una retribució econòmica a canvi, la situació potser hauria estat diferent.
Impacte psicològic
La gran inversió econòmica que representa el patinatge artístic d'alt nivell i les repercussions en la vida social a causa de la quantitat d’hores dedicades als entrenaments són alguns dels factors que poden influir en el benestar psicològic de les patinadores i els patinadors, però no els únics.
La suma de diversos factors pot tenir conseqüències negatives en la seva salut mental. Aquest fet, a més d'afectar-los personalment en la seva vida fora del patinatge, també els pot perjudicar dins de l’esport.
Per aquest motiu, molts equips de patinatge artístic d’aquestes característiques disposen d’un psicòleg o psicòloga esportius per assegurar-se que la salut mental del grup és bona, i no es veu perjudicada ni dins, ni fora del patinatge. Aquest professional els escolta tant individualment, primer, com en una sessió grupal, després, per posar en comú totes aquelles preocupacions que poden ser compartides.
Uns dels factors de més pes, per exemple, són la pressió i la por a fallar. En el cas del CPA Olot, l'Ignasi Ciurana, patinador de l'equip, de vint anys, ens explica com això els va poder passar factura, ja que els resultats d'una competició influeixen en com s'afronten les futures.
Tot i tenir un molt bon inici de temporada en el qual l'Olot es va proclamar campió de Girona, van fallar al campionat català perdent l’or contra el CPA Girona. Al d’Espanya el volien recuperar, però van quedar en tercera posició. Van decidir anar al Mundial, de manera que van perdre la plaça a l’Europeu.
«Vam aprofitar molt els mesos de preparació i van acabar guanyant el catorzè or del CPA Olot»
A partir de llavors, explica l'Ignasi, van haver de "posar-se les piles", tant físicament, amb moltes hores d'entrenament; com amb la psicòloga, que els va ajudar a gestionar la situació com si comencessin la temporada des de zero. “Vam aprofitar molt els mesos de preparació i van acabar guanyant el catorzè or del CPA Olot”.
Es tracta d'un cas molt especial perquè cap club abans havia aconseguit, després de quedar tercers al nacional i no anar a l’Europeu, quedar primers del món, remarca el patinador.
Queixes compartides
Els patinadors i patinadores ja fa anys que demanen que la seva disciplina es consideri un esport d’elit, però la legislació catalana de l’alt rendiment i esport federat no reconeix com a esportistes d’elit els grups de xou de patinatge artístic, malgrat que impliquin igual o més hores d'entrenament. Ells són la part visible dels balls, però per portar un club al cim del podi mundial, cal un gran equip al darrere que treballa per fer-ho possible.
Tot l'esforç d'aquest entramat de persones de vegades no és suficient, perquè hi ha factors que s'escapen del seu control: és el cas dels suports econòmics o les facilitats en el sistema educatiu. Aquesta situació podria canviar si s'introduïssin canvis pel que fa al reconeixement en la legislació vigent, però malgrat les seves demandes i els compromisos de l'administració, mai se n'ha arribat a implementar.
Les queixes dins dels clubs es connecten, i ells mateixos us les expliquen:
“En termes de dedicació, entrenem les mateixes hores que els esportistes considerats d’elit”.
Ignasi Ciurana, patinador del CPA Olot.
Una reivindicació que ha donat resultats
Els clubs catalans fa vuit anys —des que van guanyar el desè mundial— que lluiten perquè se’ls consideri esportistes d’Alt Nivell. Enguany, la Secretaria General de l'Esport i l’Activitat Física (SGEAF), encapçalada per Anna Caula, ha posat sobre la taula la creació de l'anomenat Segell d’Alta Dedicació (AD). Es tracta d'una "alternativa proposada per a les esportistes de patinatge artístic i d’altres esports que presentin una casuística semblant", explica Eduard Casals, responsable del Comitè de Patinatge Artístic i Vicepresident de la Federació Catalana de Patinatge. Un reconeixement, però, que encara està prenent forma.
El que sí que ja s'ha implementat des d'aquest any, és l'assignació d’un ‘Tutoresport’ a les universitats per tal d’ajudar els i les esportistes universitàries a compatibilitzar la seva activitat esportiva amb l’acadèmica, planificant i adequant el seu calendari acadèmic perquè sigui compatible amb els entrenaments i les competicions. Així i tot, encara no s'ha arribat a cap concessió per part dels instituts.
Malgrat la petició del Diari de Barcelona, la Secretaria General de l'Esport i l’Activitat Física no ha accedit a concedir declaracions sobre el reconeixement dels grups de xou gran de patinatge artístic perquè "estan treballant" sobre les noves propostes i és un tema que encara tenen obert.
A l'espera d'un canvi de paradigma…
El dia a dia d'una patinadora
L'Anna Noguer, de vint anys i patinadora del CPA Olot, ens mostra una visió global sobre el món del patinatge artístic a través d'un dia de la seva vida, amb les problemàtiques que també han compartit l'Ignasi, la Magalí i l'Íngrid.
L'Anna és un exemple de la constància que implica la seva doble vida com a estudiant i esportista i tot el que comporta la seva rutina. A més, exposa la rebuda del programa 'Tutoresport' per part de les esportistes.
Igual que altres patinadores i patinadors, posa especial èmfasi en una demanda als periodistes: aconseguir l'equitat que es mereixen els esports minoritaris pel que fa el ressò mediàtic, contribuint a un canvi de paradigma en un futur.
«Donar la màxima visibilitat possible als esports menys exposats ajudaria a que tothom conegui el que fa aquest esport, i així seria més fàcil aconseguir el títol d'esportistes d'alt nivell.»
Anna Nover, patinadora del CPA Olot.
Built with Shorthand