La calor i la sequera amenacen l’‘or líquid’ a Grècia
Mentre els extrems climàtics afecten els olivers de Grècia, els científics es preparen per adaptar els cultius. Els consumidors en pateixen el cost a taula.
“El 2023, l’hivern va ser força càlid, i això va suposar una gran dificultat per als cultius del nord de Grècia. No vam tenir la temperatura baixa necessària. Era la primera vegada en els darrers 100 anys que els agricultors de Halkidiki recordaven que els oliverars no florissin.”
Aquestes paraules són del Dr. Christos Bazakos, investigador de l’Institut de Millora i Recursos Genètics Vegetals de Tessalònica, al nord de Grècia. El doctor afegeix que els cultius del sud sí que van florir quan tocava, cosa que indica que les condicions climàtiques s’han desplaçat del sud cap al nord.
Durant l’última dècada, el nord de Grècia ha experimentat un escalfament consistent, seguint les tendències regionals mediterrànies observades en les dades del portal de coneixement sobre el canvi climàtic. En general, les temperatures mitjanes anuals a Grècia han augmentat a un ritme aproximat de +0,047 °C per any en les darreres dues dècades, la qual cosa implica un augment d’uns 0,47 °C en una dècada (2015-2025) de mitjana anual. Aquest increment és lleugerament superior a l’augment mitjà global, i tendeix a ser una mica més pronunciat a l’interior i a les zones continentals del nord del país.
Tant el Dr. Bazakos com el Dr. Athanassios Molassiotis, cap del Laboratori de Pomologia de la Universitat Aristòtil de Tessalònica (AUTH), coincideixen que hi ha tres grans problemes que afecten les collites d’olives i, per tant, la producció d’oli d’oliva.
Els dos primers estan relacionats amb l’augment de les temperatures, però es poden tractar com a qüestions separades.
D’una banda, les altes temperatures durant l’hivern: els olivers necessiten temperatures baixes i fredes com a pas obligatori per poder produir bones flors més endavant. Si no es compleixen aquestes condicions, és molt probable que els arbres no floreixin ni produeixin la quantitat esperada d’olives.
D’altra banda, hi ha l’anomalia de temperatures més elevades durant l’estiu: genera estrès tèrmic a les fulles i també redueix el creixement dels fruits, segons explica el Dr. Molassiotis.
"Hi ha 3 grans problemes que afecten les collites d'olives"
Giorgos Mpertsimas
Productor d'olives i agricultor
Els agricultors també tenen quelcom a dir sobre els efectes del canvi climàtic en els seus cultius. Giorgos Mpertsimas, productor d’olives i agricultor al nord de Grècia, explica que durant els últims anys, aquesta situació ha alterat la producció habitual, cosa que ha donat lloc a una reducció de la quantitat d’olives i, per tant, del rendiment econòmic dels qui s’hi dediquen.
L’últim repte és la reducció de les pluges que s’ha observat, especialment durant l’últim any, tal com assenyala el cap del laboratori de pomologia. Si es vol aconseguir una collita amb olives de gran mida, és necessari regar els olivers, cosa que esdevé difícil quan la pluja disminueix significativament al llarg de tot l’any. El Dr. Bazakos afegeix que, encara que l’oliver sigui molt resistent i tolerant a la sequera, tenir pluges molt escasses d’any en any provocarà més problemes en el rendiment d’olives a llarg termini.
Directament del camp, l’agricultor d’olives Mpertsimas afegeix que, durant els darrers anys, les pluges s’han tornat rares però molt intenses. “Les oliveres i el seu sòl necessiten generalment pluges suaus i abundants perquè l’aigua pugui ser absorbida; per tant, les pluges intenses no són útils, ja que l’aigua s’escola ràpidament cap al mar”, comenta.
Calor, sequera i extrems: una nova realitat per a les oliveres gregues
Com ja han indicat anteriorment els experts, la pluja ha disminuït notablement durant les darreres dècades. Això es pot observar en la reducció del percentatge de precipitació anual que mostra el següent gràfic:
Sèrie temporal observada del percentatge de canvi anual de precipitació a Grècia (1950-2024)
Sèrie temporal observada del percentatge de canvi anual de precipitació a Grècia (1950-2024)
En aquest segon gràfic podem observar que el nombre de dies calorosos amb temperatures superiors als 30 graus Celsius ha augmentat considerablement des de la dècada de 1950 fins avui. Les tendències de temperatura mostren un senyal clar d’escalfament en la majoria de les regions, especialment des de finals del segle XX, fet que també impulsa l’increment d’indicadors relacionats, com el nombre de dies extremadament calorosos, nits tropicals i dies calorosos i humits. (World Bank, s.d.)
Sèrie temporal observada del nombre anual de dies calorosos (T° màx > 30 °C) Grècia (1950-2024)
Sèrie temporal observada del nombre anual de dies calorosos (T° màx > 30 °C) Grècia (1950-2024)
Aquesta tendència no es limita a Grècia, sinó que afecta gran part dels països mediterranis, com ara Espanya, Itàlia, França, Turquia i els de la costa nord-africana. En aquestes regions, les temperatures mitjanes han augmentat de manera comparable, amb més dies de calor intensa i episodis extremadament calorosos. Això evidencia la vulnerabilitat climàtica compartida de la conca mediterrània davant del canvi climàtic.
La temperatura mínima (nocturnes) sovint augmenta més ràpidament que la màxima (temperatures diürnes) a causa de la retenció de calor durant la nit. No obstant això, les temperatures màximes tendeixen a augmentar més ràpidament en regions seques.
Tots aquests efectes han estat corroborats pels agricultors, que han viscut aquests canvis. “Hem presenciat l’augment significatiu de les temperatures durant la tardor i l’hivern a Grècia, i de fet, els hiverns de 2023 i 2024 es van registrar com els més càlids”, afirma l’agricultor d’olives Mpertsimas.
Christina Skodra, postdoctoranda en biotecnologia hortícola aplicada a la pomologia al Laboratori AUTH, va realitzar la seva tesi sobre fisiologia i biologia molecular de l’olivera. A més de les alteracions en temperatura i precipitació, afegeix que els fenòmens meteorològics extrems en temporades inesperades s’han tornat més comuns últimament. Un exemple va ser la intensa nevada que va afectar el nord de Grècia el maig de 2024; aquests esdeveniments poden ser molt perjudicials per als cultius.
Des de la perspectiva dels agricultors, Mpertsimas confirma que els fenòmens meteorològics extrems, com la intensa nevada esmentada per Skodra, han afectat directament les collites. Els olivers només prosperen després de diversos mesos amb temperatures estables i pluges abundants i suaus.
Reimaginant els olivers per al clima
Però, com saben els experts quin impacte tenen aquestes noves condicions climàtiques perilloses sobre els olivers? Els tres experts expliquen la recerca amb les seves pròpies paraules.
El Dr. Bazakos, investigador de Millora i Recursos Genètics Vegetals, explica que els científics estudien la biodiversitat dels cultius per aprofitar la variació natural. Aquesta diversitat pot ajudar els cultius a adaptar-se al canvi climàtic segons la varietat o el genotip de l’olivera. El genotip és el conjunt d’instruccions genètiques que determina com creix una planta i com desenvolupa els seus trets. Si dues oliveres semblen iguals, els seus genotips poden ser diferents —igual que dues persones poden assemblar-se físicament però tenir trets genètics diferents.
“Si sabem què tenim a la nostra caixa d’eines, és a dir, totes les varietats i la biodiversitat, potser podrem establir noves plantacions cap al nord o cap al sud”, indica el Dr. Bazakos. En paraules del mateix investigador: “L’única solució és mitjançant la millora genètica i l’establiment de nous genotips.”
Skodra afirma que els olivers necessiten condicions biològiques específiques per desenvolupar-se normalment i produir bons rendiments. Avui dia, els canvis relacionats amb el clima estan alterant la seva fisiologia i creixement respecte al passat. Això ha provocat una disminució en la producció i dificultats en la floració. Coincideix amb el Dr. Bazakos i subratlla la importància d’estudiar els genotips d’olivera per seleccionar les varietats més adequades als climes regionals.
Els arbres han de respondre a nous estímuls durant el seu creixement. Aquests canvis afecten la rendibilitat dels camps i disminueixen els guanys. Això suposa un gran problema pel que fa als ingressos dels agricultors, així com un impacte en tot l’estat socioeconòmic de Grècia, ja que, com a país mediterrani, depenen molt de la producció i exportació d’oli d’oliva. “El sector científic ha de col·laborar amb el mercat, la recol·lecció i el sector de cultiu”, afirma Skodra.
Inevitablement, com menys olives es cullen, menor és la producció d’oli d’oliva. Si un producte costa més de produir, també costarà més adquirir-lo. La producció total d’oli d’oliva a Grècia s’estima recentment entre 210.000 i 230.000 tones anuals segons estimacions d’aquest any (Neos Kosmos, 2025). Tot i que recentment s’ha donat una tendència a la normalització amb un preu al voltant de 7 € a 8 € per litre; anys anteriors els preus eren molt elevats, de fins a 15 € el litre.
“En un moment donat, vam adonar-nos que [l’oli d’oliva] podria convertir-se en un producte de luxe”, assegura la postdoctoranda del Laboratori AUTH. El sovint anomenat “or líquid” juga un paper central en la cuina mediterrània i fins i tot en el benestar de les persones.
L’oli d’oliva fa estrip a les butxaques dels consumidors
“És clar que he notat l’augment del preu [de l’oli d’oliva]; s’ha duplicat”, afirma Anjelika, una petita empresària de 43 anys que viu a l’illa d’Evoia, a Grècia.
Angeliki, una estudiant de medicina de 24 anys a Tessalònica, admet que de vegades utilitza oli de gira-sol perquè és més barat.
Es pot apreciar un contrast entre generacions, ja que Freieriki, un jubilat de 78 anys que viu a Elassona, reconeix que prefereix prescindir d’altres productes per estalviar diners. Admet que s’estima més mantenir l’oli d’oliva a la seva cuina diària, tal com ha fet tota la seva vida.
Els ciutadans entrevistats atribueixen l’augment del preu a una escalada significativa del cost de producció, a les dificultats econòmiques del sector primari o a la inflació. Tot i que el canvi climàtic gairebé no s’esmenta com a causa de l’augment del preu, Freieriki esmenta que la modificació del temps també ha afectat altres cultius, no només les oliveres.
Davant aquests desafiaments climàtics, el futur de la producció d’oli d’oliva depèn de l’adaptació, la innovació i la col·laboració entre tots els sectors tal com han apuntat els experts.
El Dr. Molassiotis afirma que la producció d’olives disminuirà, no només per la crisi climàtica, sinó també per altres problemes, com la reducció de la població a les zones agrícoles, que és un gran problema a Grècia. L’any 2024, la població rural grega va assolir el seu nivell més baix des de 1960, amb aproximadament 1,975,535 persones vivint en zones rurals —gairebé a la meitat del que era fa 65 anys.
Christina Skodra destaca els profunds vincles socials i històrics de l’oli d’oliva amb la civilització grega. Emfatitza la importància de protegir el cultiu de l’olivera com a símbol nacional. Skodra fa una crida a la Unió Europea perquè enforteixi la col·laboració entre científics i mercat, de manera que la recerca pugui donar suport directe als agricultors.
La postdoctoranda recorda que l’oli d’oliva està molt lligat social i històricament a la civilització de l’Antiga Grècia fins a la societat actual. També és un símbol per als grecs preservar el cultiu d’oliveres i protegir-lo per mantenir aquest tipus de conreu al seu territori. Skodra fa una crida a l’acció a la Unió Europea, ja que creu que cal reforçar la col·laboració entre els sectors científic i mercantil.
“D’aquesta manera, els coneixements dels laboratoris com el nostre a Grècia es transferiran al món real, a les parts de cultiu reals, i tant els agricultors com els científics se’n veuran positivament influïts,” conclou.
Agraïments
Sense la seva col·laboració, aquest reportatge no hauria estat possible. Gràcies, thank you i ευχαριστώ a:
Dr. Christos Bazakos, Dr. Athanassios Molassiotis, Giorgos Mpertsimas, Dra. Christina Skodra, Anjelika, Angeliki, Freieriki, Professor Theodoros Mavrommatis, Professora Clio Kenterelidou i Tonia (ESN Thessaloniki)
Un reportatge d'Alejandra Vives per a Corresponsals del Canvi, un projecte del Diari de Barcelona amb la col·laboració de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Built with Shorthand