El BDSM més enllà dels tabús

Babyslave ens introdueix en un univers poc conegut

Babyslave és una noia de 21 anys que des dels 17 és dins del món del BDSM. Actualment té un contracte d'esclavitud. Les pràctiques que més realitza és el ddlg (dominant/*little girl), el petplay (joc de rols mascota-humà), el rapeplay i les pràctiques que es troben dins d'aquests mons, com ara l'asfíxia, els assots o  la pirofília, entre altres.

En aquest reportatge, ens parla d’aquesta realitat sexual no normativa, com la viuen ells i com és vista des de fora.

"Vaig començar en aquest món sense conèixer-lo. Realitzava pràctiques sexuals d'asfíxia, fins que més tard una parella meva em va parlar del bdsm. Em vaig començar a informar per internet, i em va ajudar a identificar què m'agradava més concretament i  a experimentar amb nous plaers."

"En aquest món, per tenir pràctiques segures, és obligatori tenir un contracte on s'estipulin tots els detalls i circumstàncies de les activitats per ser realitzades de forma segura. El meu és d’esclavitud.

"Com som no normatius amb les nostres pràctiques, la majoria de gent, ens miren amb mala cara i a vegades sents rebuig. A mi sempre m'ha donat molt igual. Després hi ha una altra gent que s'acosta a nosaltres de manera curiosa, perquè volen conèixer aquest món i informar-se'n."

"Als meus pares mai els ho he explicat, només li ho vaig deixar caure a la meva germana. Una vegada vaig obrir sense voler el contracte d'esclavitud en l'ordinador davant de la meva mare. Crec que es va fer la boja, perquè el tema no ha sortit mai."

"El tabú del bdsm deriva en una gran falta d'informació, que fa que els joves que es comencen a iniciar ho facin sense mesures de seguretat ni ningú que els hagi explicat com fer-les bé. Si les realitzes malament pot ser molt perillós. Conec casos de gent que ha tingut problemes molt seriosos. El perillós no és la pràctica, és la desinformació sobre aquesta."


"La poca educació sexual que hi ha a Espanya només recull relacions normatives entre persones cis heterosexuals. Això fa que qualsevol persona que se surti d'aquesta normalitat imposada pensi que el que li agrada és una cosa dolenta. S'hauria de parlar més en la societat perquè tots els adolescents que es comencen a identificar amb certes coses se sentin inclosos en la societat, i no pensin que són animals estranys."

"Sé que molta de la gent que ens mira malament o que ens diu depravats són els primers que tenen filies mes estranyes i les reprimeixen amb discriminació."

"D'altra banda, la gent que pensa que som uns salvatges és perquè tampoc coneix el nostre món, ni saben dels contractes ni les mesures de seguretat. És la ignorància de no saber res. No passa només amb el nostre col·lectiu, sinó amb tota la desinformació que hi ha al món, que crea clixés i prejudicis constantment."

"A la gent interessada en aquest món que no s'atreveix a fer el pas, els recomano que abans d'experimentar, s'informin molt bé. Així sabran com fer-ho tot de manera segura i amb qui fer-ho. Poden anar a cursos bdsm o a clubs a mirar per a conèixer el món abans de començar. Que no els faci por ni vergonya preguntar. Aquí estem!"