L'ascens de l'extrema dreta (Vox) a Espanya a través de les dades

L'extrema dreta a Espanya

Des de la desaparició de Fuerza Nueva el 1982, l'extrema dreta a Espanya ha estat allunyada de la política institucional. Ara bé, els partits d'aquesta mena no han deixat d'existir. Espanya 2000, Falange Espanyola i de les JONS o Alianza Nacional Revolucionaria en són exemples. Tanmateix, només experiments com Plataforma per Catalunya (PxC) van tenir una certa implantació residual.

L'aparició de Vox a finals del 2013 va tancar aquesta etapa d'ostracisme. El partit apareix com una escisió de l'ala dreta del PP i s'autodefineix com un partit de "centre-dreta nacional" en el seu manifest fundacional. Després d'any i mig sota el lideratge de l'ex-president del PP català Aleix Vidal-Quadras, l'ex-parlamentari basc Santiago Abascal va esdevenir president de la formació.

Carles Ferreria, politòleg i professor de la Universitat de Kent, ha situat a Vox com un partit de dreta radical. En el seu article Vox como representante de la derecha radical en España: un estudio sobre su ideología, Ferreira defensa que la dreta radical, tot i formar part de l'espectre ideològic de l'ultra-dreta, es diferencia de l'extrema dreta pel fet que aquesta última demostra clares tendències antidemocràtiques. La dreta radical manté en tot moment una certa fidelitat al sistema democràtic.

10 anys més tard de la seva fundació, Vox acaba d'obtenir uns resultats molt favorables en les eleccions autonòmiques i municipals del passat 28 de maig. Les enquestes situen com una possibilitat real un govern espanyol de dreta i ultradreta per primer cop des de la restauració de la democràcia el 1978.

El vot de l'extrema dreta a les últimes eleccions autonòmiques de cada comunitat

A continuació, es mostra un mapa amb el percentatge de vot a Vox per cada comunitat autònoma en les últimes eleccions autonòmiques.

Elaboració pròpia amb les dades de Junta Electoral Central i pàgines oficials.

“Gairebé tots els països tenen un caldo de cultiu fèrtil pel desenvolupament d’una política populista radical, amb pluralitats (i a vegades fins i tot majories) de la població que pensen que hi ha massa immigrants (nativisme), que el crim es castiga amb massa indulgència (autoritarisme) i que les elits polítiques són corruptes (populisme)”, explica a The Guardian Cas Mudde, politòleg neerlandès especialitzat en l’extremisme polític i el populisme a Europa. 

A Espanya, aquest caldo de cultiu per a l’extrema dreta incloïa un ingredient elemental: la independència de Catalunya. “Vox va aconseguir centrar el debat polític entorn el procés independentista, obligant a la resta de formacions a posicionar-se al respecte i atraient aquella part de l’electorat que considerava que la unitat i la sobirania nacional no eren defensades amb la suficient contundència pels partits polítics de l’establishment”, afirma Paloma Castro en la seva tesi doctoral La construcción emocional de VOX. 

Aprofitant el mapa anterior, és interessant comentar la reflexió que fa Ignacio Sánchez-Cuenca per a CTXT a l'article Noticia electoral sobre Vox para la izquierda. Sánchez-Cuenca assenyala que "les dades revelen que el vot a l'extrema dreta depèn sobretot de la identitat nacional i, en un grau més baix, de la immigració". D'aquesta manera, és més fàcil explicar el vot a Vox a través de l'argument de la identitat nacional que no amb el de la identitat ideològica. "Allà on la identitat nacional espanyola és més dèbil, menor és el vot a Vox", afirma Cuenca. Això s'evidencia clarament quan mirem un mapa amb el percentatge de vot per comunitat autònoma. El País Basc i Catalunya, les dues comunitats amb més consciència nacional, juntament amb Galícia, són dels territoris amb menys suport a Vox, tot i que Galicia i el País Basc celebraran eleccions el 2024.

L'auge de l'extrema dreta (Vox) per Comunitats Autònomes

Evolució del percentatge de vot en les eleccions autonòmiques espanyoles des del 2011/2012 i fins les últimes celebrades a cada comunitat. Cada gràfic és interactiu i permet saber el percentatge de vot exacte de cada formació política que va obtenir representació en les eleccions concretes. El cas de Vox es mostra independentment de si va obtenir representació o no, per així evidenciar més clarament la seva evolució.

Elaboració pròpia amb les dades de Junta Electoral Central i pàgines oficials.

El 2023, totes les comunitats autònomes de l'Estat, a excepció de Galícia, tenen en el seu parlament representants de la formació d'extrema-dreta Vox. El partit va fundar-se fa menys de 10 anys, però, en línia amb la tònica europea de la segona meitat de la dècada passada, Vox ha viscut un creixement gairebé exponencial.

Vox va irrompre més tard que a la resta de partits de dreta radical d'Europa. Tot i que el 2015, un any després de la seva creació, la formació ultra ja comptava amb vots a comunitats com Àsturies o Madrid, va ser el 2018 a Andalusia quan va aconseguir representació per primer cop. El partit, liderat a la regió per Francisco Serrano, advocat inhabilitat per prevaricació dolosa, va irrompre al Parlament andalús amb 12 diputats.

Els resultats d'Andalusia van anar replicant-se a altres comicis. El 2019, Vox va obtenir 24 diputats pel Congrés dels Diputats a les eleccions de l'abril. La repetició de les eleccions, el desembre d'aquell mateix any, Vox va treure 52 diputats.

Després de la quarantena de 2020, els resultats a les eleccions autonòmiques de País Basc i Galícia d'aquell any van ser menys favorables pel partit de Santiago Abascal, que va treure un diputat a Euskadi i cap a Galícia. Tanmateix, als comicis del passat 28 de maig, la formació va obtenir uns bons resultats amb representació a totes les comunitats que tenien eleccions i van obtenir 1.690 regidors a tota Espanya.

El cas particular de Catalunya

A continuació es mostra l'evolució del percentatge de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya des del 2012 fins a les últimes del 2021. Les pròximes es faran no més tard el 14 de febrer de 2025.

Elaboració pròpia amb les dades de Junta Electoral Central i del Parlament de Catalunya.

Fent una anàlisi de la situació a Catalunya, es pot observar que és una de les comunitats autònomes amb un percentatge de vot a Vox més petit amb un 7,67% en les eleccions del 2021. És cert que les comunitats amb percentatges més alts de vot a l'extrema dreta són aquelles que han celebrat eleccions aquest 2023 o el 2022, i per això caldrà esperar a les pròximes eleccions autonòmiques catalanes del 2025 per veure si la realitat política canvia a Catalunya. Actualment, Catalunya ocupa la posició 14 (de 19) de les comunitats autònomes amb un percentatge més elevat de vot a Vox.

És interessant entendre d'on surten els vots a l'extrema dreta i com es passa d'una situació el 2017 amb Ciutadans (Cs) i el Partit Popular (PP) repartint-se els vots de la dreta espanyola, a una situació el 2021 amb una clara davallada dels dos partits en favor d'un clar ascens de Vox (7,67 % dels vots i 11 diputats).

Arreu d'Espanya es produeix un flux de votants entre Cs i el PP que ve determinada, sobretot, per la moderació dels populars. "Les posicions moderades de Pablo Casado i del PP en l'espectre nacionalista espanyol podria ser, en part, la causa de les pèrdues electorals dels populars en benefici de l'extrema dreta", analitza Castro.

L'extrema dreta a Espanya, i també a Catalunya, ha centrat el debat polític al voltant de temes polèmics com el nacionalisme radical, la immigració, la criminalitat i el procés independentista. Això ha obligat als diferents partits polítics, sobretot de la dreta, a posicionar-se envers aquestes temàtiques. Les posicions més conservadores que han adoptat Cs i PP han cedit part del discurs a Vox, que ha atret a les seves files aquells votants que consideren que els seus interessos no són defensats amb prou fermesa des dels partits tradicionals.

El procés ha polaritzat la competició política de manera que els votants de la dreta tradicional han optat per una formació política amb posicions més extremes pel que fa al procés d'independència de Catalunya. A les eleccions del 2021, el PP no ha sabut captar el vot descontent dels que havien votat C's el 2017, optant bona part per Vox. L'extrema dreta amb un discurs amb una profunda càrrega emocional és qui no només ha mobilitzat a través de les emocions negatives, com l'enuig i la preocupació, cap als líders i partits independentistes, sinó també al través d'emocions positives, com ara l'esperança.

Aquestes són paraules Paloma Castro, professora de ciències polítiques a la universitat de Santiago de Compostel·la sobre el cas català.

El cas particular d'Andalusia

A continuació es mostra l'evolució del percentatge de vot en les eleccions al Parlament d'Andalusia des del 2012 fins a les últimes del 2022.

Elaboració pròpia amb les dades de Junta Electoral Central i pàgines oficials.

Andalusia és una regió clau per entendre el creixement i l’assentament de Vox a Espanya. Va ser on va entrar per primera vegada, a les eleccions al Parlament d’Andalusia del 2018, amb un 10% del vot i dotze escons al parlament. El 2022, Vox va continuar creixent a Andalusia i amb el 13,47% dels vots encara és una de les comunitats autònomes amb més presència de la ultradreta.

Vox es va afavorir del context de tensió que es vivia a l'Estat en els mesos previs a les eleccions del 2018 per fer-se fort a Andalusia, amb l’1 d’octubre i el PSOE al govern espanyol com a elements clau. Aquests fets van afavorir que els seus missatges antiindependendistes, contra la immigració i les noves lleis contra la violència masclista calessin profundament en gran part dels votants de la dreta.

Andalusia ajuntava un sentiment antiindependentista i d'identitat nacional molt estès, així un alt percentatge d'antiimmigració. Això va provocar que molts votants del PP optessin per Vox i unes mesures més radicals. Per exemple, la proposta de fer fora als immigrants anomenats il·legals per Vox reunia un component d'identitat nacional i una solució al problema del percentatge d'atur que afecta fortament a Andalusia.

Vox va fer-se fort en algunes zones d'Andalusia amb un percentatge d'immigració alt. Un exemple és Almeria. la segona província d’Espanya amb un percentatge més alt d’immigració i on Vox va irrompre com a tercera força. Els bons resultats del partit d'ultradreta en municipis amb un percentatge d’immigració alt s’han anat repetint en els anys posteriors a tota Espanya.

Evolució del percentatge de vot a les eleccions generals

A continuació es mostra un gràfic amb els resultats de Vox i els quatre partits més votats al desembre del 2019 en les darreres quatre eleccions generals. El 23 de juliol es celebren les properes eleccions generals.

Elaboració pròpia amb les dades de Junta Electoral Central i fonts oficials.

Amb les eleccions generals del 23 de juliol a l'horitzó, Vox ja és una realitat a Espanya. Des que va aparèixer el 2018 a Andalusia la formació d'extrema dreta ha tingut un creixement ràpid, però ja en els darrers mesos ha perdut força en determinats parlaments. De cara al 23J, els sondejos indiquen que Vox aconseguirà uns resultats similars als del novembre de 2019, quan va obtenir el 15% dels vots i 52 escons.

Al juliol, la gran diferència respecte dels darrers comicis és la pujança del PP, que aspira a guanyar les eleccions. Tot i la desaparició de Ciutadans, el bon moment polític dels populars pren molts votants a Vox. L'estancament electoral, però, pot suposar un avenç històric per la formació d'extrema dreta. Pactar amb el PP per aconseguir la majoria absoluta i governar en coalició al Congrés dels Diputats.

Després de les darreres eleccions municipals del 28 de maig, Vox ja ha començat a governar en coalició amb el PP a municipis i comunitats d'autònomes d'Espanya. Algunes de rellevants com les Corts Valencianes. Si aconseguís governar amb el Partit Popular, seria la primera vegada en la història d'Espanya que una formació política d'ultradreta accedeix al poder.

"No resulta senzill fer una predicció i aquesta s'ha de prendre amb cautela, però si tenim en compte els resultats de les darreres eleccions municipals a Catalunya, sembla que el PP continua sense ser capaç de beneficiar-se de la pèrdua de suport a C's i si aquesta continua sent la tendència, Vox podria augmentar-ne la representació a Catalunya", explica Castro.

L'extrema dreta a Catalunya

A diferència del que trobem a la resta d'Espanya, Vox no va ser l'única formació ultradretana que va aconseguir representació als ajuntaments catalans. El Front Nacional Català (FNC), partit independentista amb postulats radicals sobre migració, va aconseguir dos regidors a Manresa i la majoria absoluta al municipi tarragoní de La Masó. Aliança Catalana, amb postures properes al FNC, ha aconseguit dos regidors a Manlleu, un a Ribera d'Ondara, a la Segarra; i va guanyar les eleccions de Ripoll amb sis regidors.

L'última formació de l'ultradreta que ha accedit als consistoris catalans és SOM Identitaris, la nova formació de Josep Anglada, que ha entrat a l'ajuntament de Vic amb dos regidors.

Des de l'inici del segle, diferents partits de l'extrema dreta catalana han obtingut representació en major o menor mesura. Plataforma per Catalunya (PxC), el primer partit de Josep Anglada, va arribar a comptar amb 67 regidors després de les eleccions municipals de 2011 i va quedar-se a les portes de tenir representació parlamentària el 2010.

El següent mapa mostra el percentatge de vots a PxC als municipis on el partit va aconseguir representació el 2011.

Amb l'arribada del procés, l'extrema dreta catalana va dividir-se en un bloc unionista i un altre independentista. A més, Vox absorvirà gran part d'aquest bloc unionista. Això compartarà, d'una banda, la institucionalització definitiva de l'extrema dreta a Catalunya i la desintegració del vot unitari ultradretà independentista que s'ha observat aquest 28M.

El següent mapa representa el percentatge de vots dels municipis catalans on l'extrema dreta va obtenir representació el passat 28M.

Verd: Vox Blau: FNC Groc: Som Identitaris Negre: Més d'un partit

Metodologia

Per elaborar aquest reportatge, s’han obtingut les dades dels resultats de les eleccions autonòmiques i generals d’Espanya des del 2012 fins a l’actualitat. S’han analitzat els resultats electorals de cada comunitat autònoma en els darrers quatre comicis. També els resultats de les darreres quatre eleccions generals. Per últim, s’han recollit els resultats dels partits d’ultradreta a Catalunya a les eleccions municipals del 28 de març de 2023 i els resultats de Plataforma per Catalunya el 2011.

A partir d’un criteri propi, i prenent com a referència el reportatge “Radiografía del voto a la extrema derecha en Europa: dónde crece, qué países son excepciones y en qué se diferencian los partidos” de El Diario.es, s’han distribuït els partits polítics entre extrema dreta, conservadors, progressistes i altres.
Per realitzar el gràfic dels resultats a les eleccions generals s’han triat els quatre partits polítics que més representació van obtenir als comicis del desembre de 2019, i també Vox.