L'art sota terra

El dia a dia dels grafiters que dediquen la vida a pintar el metro 

El vandalisme urbà, que suposa una branca dins l’art del graffiti, sempre ha estat envoltat d'un gran debat social: es discuteix entre aquest com a art o com a quelcom que degrada la via pública. Aquest és un fotoreportatge que explora el dia a dia d'alguns d’aquests escriptors del metro, especialment el d’en Riek, nom fals amb el que firma perquè no vol donar a conèixer la seva identitat. El recull d’imatges és el seguiment d’un dia sencer amb els artistes del metro en un dia en què passen a l’acció i pinten, però també acompanyant-los per veure a què dediquen el temps lliure i la resta de seva vida. 

Cada dia moltíssimes persones agafem el metro amb la inèrcia de la rutina. El transport públic ens porta d’un lloc a l’altre, gairebé sempre en mode pilot automàtic, però realment no ens plantegem que en aquest mateix escenari unes hores abans la situació era molt diferent, amb incursions i persecucions, entre d’altres. La majoria d’usuaris del metro veiem una pintada, un dibuix o un escrit, però no pensem en la realitat paral·lela què hi ha al darrere. Hi trobem un col·lectiu bastant tancat, que no busca visibilitat i que difícilment es deixa fotografiar per persones alienes.

Entregats al grafiti

Els que es dediquen a pintar el metro i altres zones de la via pública no solen tenir gaires més hobbies, sinó que és gent que hi dedica al complet la seva vida i els seus estalvis. Aquests estalvis van dirigits bàsicament a comprar material per pintar i a pagar multes —tot i que en Riek explica que no solen pagar-les. A més, moltes vegades sorgeixen complicacions: que et vegi algú, que els túnels hagin canviat, etc. 

Mèxic, Nova York, París, o Berlín són alguns dels metros més famosos d’arreu. Molts grups de persones que es dediquen a pintar graffiti hi viatgen per deixar-hi la petjada. En aquest fotoreportatge l’Helena, fotògrafa però també pintora de murals i grafitis, ha pogut acompanyar la crew dels Lobos, ja que ella també forma part d’aquest món. Si no es dóna aquesta circumstància, acompanyar i veure la realitat d’aquests grups urbans és quelcom difícil d’aconseguir. 

En Riek esmorzant a casa seva.

En Riek esmorzant a casa seva.

Abans d'actuar has de calcular el material que necessitaràs per no anar carregat de més, explica la crew.

Abans d'actuar has de calcular el material que necessitaràs per no anar carregat de més, explica la crew.

Item 1 of 3

En Riek esmorzant a casa seva.

En Riek esmorzant a casa seva.

Abans d'actuar has de calcular el material que necessitaràs per no anar carregat de més, explica la crew.

Abans d'actuar has de calcular el material que necessitaràs per no anar carregat de més, explica la crew.

A l’espera

Cada dia quan s'aixeca, el primer que veu en Riek és un gran mapa de totes les línies de metro de Barcelona. El té allà, amb el seu gos, cridant-li l'atenció i atraient-lo amb la seva presència. Amb una aparent normalitat, esmorza cada matí unes torrades amb philadelfia i un cafè amb llet. Explica que sol menjar amb consistència abans de sortir de casa, ja que la majoria de dies no sap quan tornarà.

La prèvia

Sempre que arriben al bar, en Riek i els seus amics solen posar diners a la màquina escurabutxaques. De vegades els dona per pagar-se les cerveses i altres vegades paguen ells. També hi ha qui hi perd molts diners, amb la màquina. Normalment les incursions se solen fer a primera hora de la matinada, cap a les cinc. Per això cal fer temps, aguantar despert i calcular la ruta. El que acostumen a fer els Lobos és estar al carrer, embolicar-se una mica, aconseguir alguns calés i esperar el moment indicat per passar a l’acció.

Item 1 of 3

La calma tensa: el moment en què encara no han entrat al lloc on actuaran. Calculen els torns dels vigilants per saber com i quan hi poden accedir. En aquest punt encara no s'està realitzant cap activitat il·legal, però cal estar atent a qualsevol moviment.

El descens: mica en mica es baixa per diferents llocs fins a arribar sota terra. “En aquests moments has de tenir cura i força, i sobretot, deixar la por de banda”, explica la crew.

L’accés: quan hi ha una cotxera de metro verge, és a dir, a la que ningú hi ha accedit, cal anar obrint la ruta d’una manera més costosa, amb cura i manualment. En el dia d’aquesta fotografia, detalla l’Helena, “la porta tenia tantes capes que la radial se'ns va quedar sense bateria i no vam poder accedir-hi”.

Art Attack 

Ja sigui a les cotxeres de metro com a tal o a la resta de les vies, l’objectiu de la missió és pintar. “Has de controlar on són les càmeres de seguretat i els sensors de moviment, o tindràs un petit gran problema”, expliquen la crew Lobos.

Item 1 of 1

Després de pintar, tornen al bar a celebrar-ho. “Fumen, beuen, juguen o es barallen, en general”, afirma l’Helena. Tal com explica la fotògrafa, després d’acompanyar els Lobos durant un dia sencer les persones que es dediquen a pintar metro solen ser bastant dissidents, però ella afirma que ho ha passat molt bé amb la crew i que s'ha sentit molt acollida. Com a forma de vida, estan en contra de la societat i en contra del sistema artístic acadèmic actual. Bàsicament, les normes que tenen són normes internes i no escrites. Per exemple, la norma de no trepitjar-se o de tenir cadascú els seus territoris. La colla explica que si una persona té un cert reconeixement i la trepitges “el més probable és que t’emportis una òstia”.

Item 1 of 2

En Riek, com si fos un col·leccionista, remou el calaix de multes per afegir-ne una més a la seva col·lecció. És el primer que sap que els actes tenen les seves conseqüències. Encara que de moment està tranquil i fa broma del seu calaix.