L’any en què la guerra ha tornat a Europa

L’antecedent més clar per a entendre la guerra d’Ucraïna és la revolta del Maidan del 2014. Sota la presidència prorussa de Víktor Ianukóvitx, el govern ucraïnès suspèn a l’últim moment l’acord d’associació i lliure comerç amb la Unió Europea. El motiu aparent? La negativa de traslladar l’ex-primera ministra Iúlia Timoixenko, que era a presó, a Alemanya per rebre tractament mèdic. El govern, però, admet que és una petició de Moscou. 

La decisió de Ianukóvitx no acontenta tota la població, que no té una preferència clara. Un 39% de la població aposta per entrar a l’òrbita comercial a la UE, mentre que un 37% vol que Ucraïna entri a la unió duanera que proposa Putin amb Bielorússia i Kazakhstan, segons que mostra una enquesta de l’institut de sociologia de Kíiv. 

Els més europeistes responen a la suspensió de l’acord amb la UE amb mobilitzacions, però el govern continua amb la mirada posada cap a l’est, a Rússia. La tensió creix als carrers i el que comença amb manifestacions es converteix en una protesta, amb enfrontaments entre manifestants i policies. La dura repressió de les protestes causa morts, però l’oposició no cessa. 

Finalment, el 21 de febrer de 2014, la revolta del Maidan fa que Ianukóvitx abandoni el país i s’alliberin els presos, Timoixenko inclosa, i s’escull un president europeista, Arseni Iatseniuk. Rússia acull l’expresident, que és acusat d’assassinat massiu. 

El gir d’Ucraïna cap a Europa troba oposició en els sectors més prorussos. A Crimea, una república autònoma d’Ucraïna, un grup prorús assalta el parlament i el govern el 27 de febrer i en quinze dies declaren la independència. Rússia els dona suport i pocs dies més tard s’annexiona formalment la regió.

Una situació similar passa al Donbàs, a l’est d’Ucraïna. Allà també hi ha un aixecament de grups prorussos que declaren la independència i tant Donetsk com Luhansk, les dues regions que conformen el Donbàs, s’autoproclamen com a repúbliques populars.

Des del 2014 hi ha hagut enfrontaments entre les guerrilles i l’exèrcit ucraïnès. Tal com explica Manel Alías, un dels primers periodistes a ser-hi quan va esclatar la guerra, fa vuit anys que ambdues parts cometen crims de guerra. 

Per aturar la violència al Donbàs, Ucraïna, Rússia, les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) signen els acords de Minsk el setembre de 2014.

Després de converses a la capital bielorussa, les parts es comprometen a un alto el foc immediat i a certes condicions per afrontar el conflicte. L’alto el foc no és respectat i es convoquen eleccions locals fora dels acords signats.

Finalment, dos dies abans de l’inici de la invasió russa, Putin reconeix les autoproclamades repúbliques del Donbass i deixa en paper mullat els acords de Minsk.