L'alcoholisme, una addicció disfressada d'oci

"Hola, soc la Irene i soc alcohòlica". Tots els presents en la reunió d'Alcohòlics Anònims (AA) li tornen la salutació i ella comença llavors la seva intervenció. Des de fora pot semblar un simple tràmit o formalitat però, per a la desena de persones reunides al Centri Cívic de Vilanova i la Geltrú, aquest inici és de gran importància: implica reconèixer que hom té una malaltia. La Irene va arribar a l'organització amb 24 anys de la mà del seu germà, també alcohòlic, però explica que, "en ser tan jove", no va concebre la gravetat de la seva situació i va acabar marxant després d'un any i mig sense consumir.

"Vaig recaure... I encara que vaig trobar una parella amb la qual vaig estar deu anys en què vaig deixar de beure, continuava patint emocionalment per la malaltia", relata la Irene després de la reunió. Quan va morir la seva parella, va tornar a recaure durant dos anys fins a conèixer el pare del seu fill, amb el qual va passar una altra dècada sense alcohol però lluitant contra la depressió i l'ansietat, conseqüència de la seva condició d'addicta. Va tornar a Alcohòlics Anònims el 2022, després de recaure amb la mort de la seva mare i "arribar al punt de voler-me suïcidar". "Era el meu últim cartutx; ja no podia lluitar", confessa.

Se sap que el consum d'alcohol augmenta el risc de desenvolupar càncer en almenys set òrgans diferents: cavitat oral (boca), orofaringe (gola) esòfag (esòfag) fetge, laringe (caixa de veu), Intestí gros i recte, pit femení.

Malgrat mantenir-se sense beure durant 20 anys, la Irene va comprendre que era addicta a l'alcohol en recórrer a ell de manera constant per alleugeri el seu malestar. En aquest sentit, Pau López, psicòleg d'Adictalia, la primera xarxa nacional espanyola d'ajuda per a persones addictes i les seves famílies, destaca que l'alcoholisme és una "malaltia crònica" per la qual un individu té "dependència física i/o psicològica de l'alcohol" i el "busca de manera recurrent per alleugeri el seu malestar". El terapeuta apunta que els que pateixen aquesta condició "no són capaços de controlar aquesta conducta i poden experimentar malestar físic i mental quan no consumeixen", però alerta també que amb el temps necessitaran de més substància per obtenir el mateix resultat.

"El que té aquesta malaltia no pot parar", corrobora la Irene reivindicant a més que l'addicció és, moltes vegades, una patologia emocional atès que els afectats "no saben gestionar les emocions". Destaca, però, l'ajuda i les "eines" que tant el programa d'AA com els seus companys, li brinden per intentar controlar-les. Miguel Ángel, coordinador del grup, adverteix que "per aconseguir els mateixos efectes has de consumir més; com la droga" i que "el cos cada vegada admet més alcohol", però que l'organització ajuda a no "prendre's la primera" i a entendre que "no has perdut el món de vista, sinó que t'has apartat" per prendre la substància psicoactiva més consumida a Espanya, un dels països europeus on més es consumeix.

Un 13% dels espanyols prenen alcohol cada dia, la qual cosa ens converteix en el segon país de la Unió Europea que beu amb més freqüència. Així ho confirma la European Health Interview Survey (EHIS), una enquesta realitzada entre 2018 i 2020 a persones majors de 15 anys les dades dels quals mostren els patrons de consum de tots ciutadans de la UE.

En Miguel Ángel va arribar a Alcohòlics Anònims el 2002, amb 44 anys, després de 30 consumint i quan no li quedaven més opcions que AA o un centre de salut mental. "Havia perdut família, havia perdut treballs, havia perdut salut física i estava començant a perdre salut mental", explica. "Tenia dos fills de quatre anys i s’enfonsava el món si desapareixia". En els grups d'ajuda va trobar a gent que ho comprenia i fins i tot que reia perquè "això que m'havia passat a mi, li havia passat a ell". "És una espècie de mirall", indica. Un mirall que reflecteix tant un futur prometedor com el passat d'aquestes persones; que és capaç de retornar-li la "il·lusió per viure" a la Irene, però també d'ensenyar-li a Miguel Ángel que no li convé beure i a passar del "no puc" al "no he de".

Una malaltia familiar

No li convé, beure per ell i la seva salut, però també pels que l'envolten. "He tingut quatre famílies i totes han acabat fatal", se sincera en Miguel Ángel. Com aclareix Mari Carmen Martínez, directora a Espanya dels grups de familiars d'alcohòlics Al-Anon i Al-Ateen, l'alcoholisme influeix també en l'entorn: "Vivim la seva història", assegura. L'associació estima que cada alcohòlic afecta la vida de, "almenys cuatre persones", per la qual cosa intenten ajudar-los proporcionant-los un espai en el qual puguin expressar-se i escoltar les experiències d'uns altres per comprendre's i comprendre l'alcohòlic.

"Al principi, fas una closca en el qual sents molt ressentiment cap a l'altra persona", apunta la Petra, al que la Rosa, totes dues membres d'Al-Anon, afegeix: "Penses que és un vici, però després entens que és una malaltia i que tu també la tens". I això, expliquen, és una cosa molt complicada d'entendre per a la resta de persones a les quals el comportament de l'alcohòlic no afecta tant: "Que estigui malalta, no s'entén perquè no bec... Potser li vaig fer més mal al meu fill perquè havia de salvar-lo de tot i no arribava", confessa la Rosa. Si bé els grups les han ajudat molt, destaquen també el rol del psicòleg.

"És fonamental que es busqui ajuda especialitzada", assenyala Pau López d'Adictalia, "perquè és una malaltia que depèn de molts factors". El terapeuta conta que la seva tasca, a més d'acompanyar l'addicte durant tot el procés, és essencial per conscienciar l'afectat i el seu entorn de la importància de completar el tractament: "Dediquem hores, dies i a vegades mesos a parlar amb la persona i la seva família per conscienciar-los i reduir el risc que abandonin el tractament". Si bé en Pau no ha sofert l'addicció, ha tingut persones pròximes amb alcoholisme i problemes de consum i això li permet connectar i empatitzar amb els malalts, la qual cosa és clau per crear "un vincle de confiança que els permeti parlar del seu problema".

Alícia, filla i dona d'alcohòlics, destaca, no obstant això, que Al-Anon permet a més una atenció personalitzada atès que poden ajudar a qualsevol hora i "arriben on no ho fa el professional". Si bé el seu pare va deixar de beure quan ella tenia 11 o 12 anys, explica que es va casar amb un home alcohòlic perquè porta damunt "l'afectació" de criar-se en aquest entorn i assenyala que l'alcoholisme "és una malaltia molt subtil en l'àmbit familiar perquè només es veu la punta de l'iceberg", però no les afectacions psicològiques que comporta com la falta d'autoestima, entre altres.

Això també inclou desenvolupar hàbits. De fet, Ramón, amadrinat d'Alicia i el pare i el marit del qual també són alcohòlics, reconeix que, en haver d'ocultar la situació que vivia a casa, va aprendre des de molt petit a "mentir i llevar-li importància" a les coses. A més de violència psicològica, Ramón admet que també va ser víctima de violència física per part de la seva parella: "Vaig començar a agafar-li por perquè es posava molt agressiu", recorda, "i va haver-hi una nit en concret que vaig haver de posar un armari darrere de la porta pel pànic que sentia". Per sort, els grups d'Al-Anon, que recomanen "tenir sempre alguna cosa preparada per a sortir de casa immediatament", li van ensenyar a evitar el conflicte i a "explicar-li com em sentia sense retreure-li les coses".

Si bé el psicòleg López assegura que "com es comporta una persona sota els efectes de l'alcohol no té per què indicar-nos que pateixi una addicció", Ramón va voler prevenir situacions similars i va començar a vigilar al seu marit. "Em posava a controlar el que bevia i el que gastava: mirava les escombraries, marcava les ampolles, havia de rescatar-lo si havia pagat alguna cosa que no havia", relata d'acord amb Lídia (pseudònim) i la gran majoria de familiars afectats. Aquesta última, membre també de l'associació, explica que fins i tot estant de vacances pensava en el seu marit: "La meva vida girava al voltant d'ell. Era una angoixa. Quan anava de viatge, volava amb dues motxilles: la del mateix viatge i una altra [emocional] que no em deixava dormir... Només feia escapisme".

Més enllà dels grups d'ajuda

Va ser justament tractant d'escapar d'aquest entorn quan l'Aitana li va confessar entre llàgrimes a una amiga que la seva mare era alcohòlica. "Els primers records que tinc d'ella ja són com a persona alcohòlica. Bevia abans que jo nasquès i va morir per això... Si tu des de petit et cries amb insults, bregues, et diuen que no vals per a res, es fiquen amb el teu físic i et culpen per beure, al final acabes normalitzant-ho" explica ara obertament, gairebé 11 anys després d’obrir el blog Lo que Nadie me Contó del Alcohol, un espai ara també en format pòdcast en el qual narra la seva convivència amb la seva mare i l’alcohol.

"Alguna vegada es mantenia sense consumir, però sempre tornàvem a la roda de no dutxar-se ni cuidar-se, i als ingressos hospitalaris", recorda l'Aitana, que no va comprendre que la situació "no era normal" fins que va visitar una psicòloga amb 17 anys: "En aquell moment, no sabia si era una cosa que li passava a tothom o alguna cosa que només em passava a mi". Gràcies a la teràpia, va aconseguir posar límits, desprendre's "una mica" d'ella i treballar la seva angoixa, problemes de somni i confiança; però esmenta que és "molt dur" comprendre que "la família no és la família".

Fa poc, l'Aitana va crear un grup de Telegram amb l'objectiu de "crear una comunitat, compartir experiències i sentir-se menys sola", però denúncia que encara falta molt per fer en l'àmbit de la igualtat. Si bé els homes consumeixen més alcohol de mitjana que les dones atès que el seu cos està capacitat per a una major ingesta, la creadora del blog vol trencar el prejudici pel qual una dona no podria patir alcoholisme o qualsevol altra addicció; i denuncia que "fan falta recursos específics per a dones i treballar aquest problema amb perspectiva de gènere" perquè “moltes no se senten còmodes" exposant uns certs temes personals en els grups d'ajuda per a alcohòlics, en els quals la majoria són homes.

A la Unió Europea, l'alcohol provoca aproximadament: 50.000 càncers colorectals en homes cada any, gairebé la meitat dels quals (23,000) causen morts, i 26.000 càncers de mama en dones cada any, una quarta part dels quals (7.000) causen morts.

Quan l'Aitana va obrir el blog no hi havia molts espais de difusió, però avui són cada vegada més els projectes alternatius que es presenten per a tractar d’ajudar als alcohòlics i demostrar que hi ha sortida a aquesta addicció. Vinagre: El alcohol vació mi vida y dejarlo casi llena mi cuenta bancaria, de Jorge Matías i Yonki Books, és un exemple d'aquestes iniciatives: "Vaig llegir molts llibres d'addictes i em vaig adonar que molts eran gent molt exitosa i vaig voler fer un altre tipus de testimoniatge per a gent treballadora i demostrar que també podem deixar-ho", confessa l’autor que treballa com obrer del metall.

En Jorge assegura que “podia gastar entre 20 i 30 euros per beure fins a 16 llaunes de cervesa en un dia”, i que l'alcohol va acabar buidant la seva vida, apropiant-se “un lloc que haurien d'ocupar altres aspectes com la família”. L’escriptor explica que va aconseguir superar el seu “alcoholisme funcional” pel seu compte, encara que reconeix que el va passar ”bastant malament i no és recomanable”. Sobretot perquè “en la nostra societat hi ha incentius a tota hora i a tot arreu”, i és molt difícil afrontar-los sense ajuda o el suport dels altres.

De fet, Espanya és el país amb més densitat de bars en el món, amb un establiment cada 175 habitants, molt allunyat dels seus principals perseguidors: França, amb un per cada 500 persones, i el Regne Unit, amb un per cada 350.

"Hi ha un món aquí fora", conclou Jorge Matías. Un món, no obstant això, en el qual l'alcohol continua sent "un hàbit molt normalitzat". "Hem arribat a un punt en el qual s'obstina a la gent a beure i en el qual totes les activitats estan condicionades per l'alcohol... El que no beu és rar i és una cosa contra la qual cal lluitar perquè és una droga", denuncia. La resta dels entrevistats per a aquest reportatge fan una crida també a "parlar el problema" i "conscienciar els joves" per no convertir la malaltia en "un elefant a l'habitació" i evitar que l'alcoholisme es disfressi d'oci.

Línia Verda és un servei gratuït de la Generalitat de Catalunya per realitzar consultes de tota mena relacionades amb les drogues. Pots contactar amb ells, de manera confidencial i anònima, per telèfon les 24h (900 900 540) o per correu electrònic: contacte_lv@ipss-online.org

El SOD és un servei de prevenció i intervenció de consum de drogues per a joves consumidors fins als 21 anys i les seves famílies, als quals atén gratuïtament. Pots posar-te en contacte amb ells, de manera confidencial, per telèfon (932 378 756) o per correu electrònic: sod@aspb.cat