Acompanyar, orientar i educar
Escoles catalanes es reinventen lluny de l'ensenyament clàssic
L'escola del Bosc de La Selva, l'IE El Temple i l'Escola Fluvià il·lustren el rumb de la renovació pedagògica
Adaptar-se als canvis que es produeixen en l’entorn: el gran repte al qual es sotmet el sistema educatiu dia rere dia. Les noves tecnologies, el canvi climàtic o les reformes en les lleis educatives són alguns dels motius que obliguen les llars d’infants, les escoles i els instituts a estar en procés de transformació i creixement constant.
Amb la imminència d’un món en el qual tot flueix amb molta rapidesa i la informació és cada vegada més abundant, es comença a qüestionar i superar barreres que condueixen a tota una societat a certs canvis estructurals, entre ells, l'educació.
La renovació pedagògica a Catalunya, es remunta a més de 100 anys enrere, amb la creació, per exemple, de la primera Escola Bosc a Montjuïc l’any 1914.
El 2000 ja eren moltes les escoles catalanes que començaven a incorporar noves metodologies dins els seus plans docents, com per exemple els projectes en grup o aules dividides en ‘ambients’ o ‘entorns’. Actualment, tot i que segueixen subsistint escoles amb metodologies clàssiques, l’educació tradicional i l’educació alternativa coexisteixen en el nou paradigma educatiu.
Els espais de la Xarxa d'Educació Lliure: cuidar i acompanyar
Davant la necessitat d’un grup de pares i mares de canviar la mirada de l’ensenyament, el 2005 va sorgir la iniciativa de celebrar unes jornades per posar en comú projectes alternatius que ja funcionaven. Ràpidament, la llista de projectes va anar creixent i el 2009 es va acabar constituint la Xarxa d’Educació Lliure (XELL), una associació sense ànim de lucre que coordina espais per a nens d’entre 0 i 6 anys que fomenten el respecte als processos de creixement de cada individu i ofereixen un acompanyament més individualitzat.
“Creiem que les criatures neixen preparades per aprendre el que necessiten aprendre i cada infant, a poc a poc, ja va determinant quines són les seves etapes. És molt important que respectem aquestes etapes, perquè no són les mateixes per a tothom”, explica Marc Alcega, membre de la XELL, al Diari de Barcelona.
Actualment, la XELL aplega un total de més de 70 projectes educatius que formen part de la xarxa de diferents maneres.
Aquests projectes, però, no estan reconeguts oficialment pel Departament d’Educació, tot i que, legalment, sí que necessiten una llicència d’activitats, entre altres requisits. “El Departament no hi té competències i no depenem d’ell perquè no estem reconeguts com a educació oficialment. Per això podem fer les coses d’una altra manera”, afegeix Marc Alcega.
Des de la seva creació, la XELL s’està mobilitzant perquè els seus espais algun dia es trobin vigents sota el marc legal: “Ens agradaria que hi hagués un reconeixement de totes les formes d’ensenyament, però no volem que ens diguin què podem fer i què no”, conclou Marc Alcega.
Aprendre de la natura
L'Escola del Bosc de la Selva
Els orígens de la metodologia escola bosc com es concep actualment, es plantegen vora als anys 50 a Dinamarca. Tot i la creació d’escoles a l’aire lliure anteriors, com la impulsada per la reconeguda Rosa Sensat, no és fins a partir del 1950 que es planteja un model més proper a l’actual. Amb el propòsit d’anul·lar progressivament un excés d’aprenentatge dins les aules, les escoles bosc surgeixen de la necessitat de l’ésser humà de reconnectar amb la natura i amb la seva forma més primària.
El projecte de l’Escola del Bosc de la Selva, ubicat a la finca de Can Moragues a Riudarenes, neix el 2021 després que la fundació Emmys oferís el seu espai on, fins a aquell moment, només es realitzaven algunes activitats intermitents. Amb la proposta d’impulsar una nova iniciativa des de zero, gairebé tres anys més tard, el projecte ja recull un grup de 10 infants en les franges d’edat de 2 a 6 anys i es troba gestionat per la Jordina Granados i l’Alba Morón. Entre les dues, fan d'educadores i administradores de tota l’escola i des de fa dos anys també, són un dels centres adherits a la XELL.
La natura és la principal protagonista, segons explica la Jordina, coordinadora i impulsora de L’Escola del Bosc de La Selva.
L’eix educatiu de l’Escola de la Selva, a més a més d’aquest component ambiental, es basa també en una metodologia d’“Educació Viva” i una “pedagogia de present”, indica la Jordina. “Amb els elements que hi ha aquí, els donem eines i coneixements que siguin del seu interès”. Per garantir aquest aprenentatge, compten amb diverses zones de lleure i creativitat i un repertori d’activitats que van fluint segons les necessitats del grup del dia a dia.
La familiarització amb l’entorn és un altre aspecte rellevant per a les escoles bosc. En aquest sentit, la Jordina destaca la “inquietud per descobrir” que tenen els infants. “Si no troben alguna cosa interessant o no sorgeix de la seva necessitat de descobrir-ho, llavors no pararan atenció i no aprendran”. Tot i els inicis recents de l’escola, ja compten amb un exalumne que ha començat la primària. La mateixa escola i família han destacat les seves habilitats en relació a la psicomotricitat a l’hora d’escriure gràcies als seus aprenentatges a l’Escola del Bosc.
Marc Alcega, membre de la XELL, explica que en aquest sentit també han rebut bones crítiques dels alumnes dels espais quan han marxat a l’escola: “Hem viscut experiències de persones que han entrat a 3r de primària i han sigut uns crakcs acadèmics, i altres que troben molt agressiu un entorn com aquest”.
La interacció de diversos grups d’edats també compon el pla educatiu de l’escola: “Barrejar edats és molt positiu perquè els fa treballar molt la paciència”, explica la Jordina, “s’estableixen rols de líder i d’ajudar. I uns es senten admirats i els altres inspirats”. Valeria Fiorentino, mare d’un dels infants de l’Escola, expressa que hi ha certa notorietat en la manera d’interactuar amb el seu entorn relacionada amb el que aprenen a l’escola: “Notem un interés genuí en les coses del seu voltant, perpicàcia, pensament racional i un equilibri en el petit, generalment molt sa”.
Tot i el plantejament de diversos punts que vertebren el projecte, el centre no ha aconseguit encara la homologació per part del Departament d'ensenyament de Catalunya. Així doncs, no reben cap ajuda per part del govern i tant la manca de recursos econòmics, com de personal, dificulten tota la feina que s’hi amaga al darrere. “L’etapa d’infantil es tendeix a menystenir”, lamenta la Jordina, “però és la base de tot. Estàs establint la teva xarxa neuronal”.
El futur sembla sotmetre’s a un procés de canvi que avança lent però que, amb el temps, podria suposar un nou paradigma per les escoles bosc. “Tan de bo en un futur aquest tipus d’escoles es trobin a l’abast de tothom”, expressa la Valeria.
Escoles tradicionals que es transformen
L'IE El Temple
L’Institut Escola El Temple de Tortosa treballa des de fa uns anys per adaptar-se a les noves metodologies. L’escola basa el seu projecte educatiu en diversos eixos: racons d’aula, ambients d’aprenentatge, projectes, tallers internivell i caixes d’aprenentatge.
El canvi no ha estat d’un dia per a l’altre, sinó que s’ha fet de manera progressiva. Tot va començar quan l’IE El Temple va adherir-se a l’Escola Nova 21, una xarxa entre diferents centres per construir un sistema educatiu avançat. Després de fer visites pedagògiques a diversos centres van decidir considerar altres metodologies a explorar i es va decidir fer el canvi.
Núria Querol, cap d’estudis de l’IE El Temple, explica que la formació és bàsica i que fer xarxa amb altres centres ha inspirat El Temple a incloure aquestes noves metodologies.
Font: IE El Temple
A partir d’aquest canvi, s’han creat assignatures com ara els “Ambients d’aprenentatge”. Durant aquesta franja horària, els alumnes treballen de manera internivell en diferents espais, entre els quals hi ha l’ambient de llum i ombres, l’ambient artístic o l’ambient natural. Laura Almiñana és la professora encarregada de l’Ambient natural.
Els pares i mares dels alumnes consideren que el mètode d’ensenyament tradicional està “obsolet” i que l’educació “ha d’anar de la mà de la realitat del present, els avenços tecnològics i les noves metodologies” i que, per tant, ha d’evolucionar de manera paral·lela. “Pensem que és bo el fet de compartir ambients o grups de treball amb nens d’altres edats, tot i que els més grans poden arribar a avorrir-se”, explica una mare. Una altra afegeix que aprendre de manera internivell “ajuda a fomentar valors molt importants com l'empatia, la responsabilitat, a fer comunitat i a ser generós”. Això no obstant, altres pares creuen que els infants “estan baix de les seves capacitats” i que la metodologia és “bona per a infantil”, però que potser s’hauria de “replantejar per als més grans”.
Una altra metodologia que l’IE El Temple utilitza són les caixes d’aprenentatge. “Fem grups de quatre o de cinc i treballem de manera autònoma. Ens donen un full per a completar, on hem de posar què hem fet i què hem après durant la sessió de caixes a través de preguntes” explica Cèlia, alumna de 6è.
Font: IE El Temple
Una de les caixes que es va treballar durant el curs passat a la Comunitat de grans va ser “Temps de Memòria”.
Durant el curs escolar 2023-24 El Temple participa en el projecte FAIG, impulsat per la Generalitat de Catalunya.
Font: IE El Temple
Cultivar nous mètodes d'aprenentatge
L'Escola Fluvià
L’Escola pública Fluvià, del barri del Poblenou de Barcelona, és una altra de les escoles pioneres en aquest gir en els seus mètodes d’aprenentatge. “Hi ha un marc de referència, una rutina necessària”, expressa Alba Graupera, directora de l'escola, “Però això no vol dir cada dia fer el mateix”. Entre maneres de reinventar-se, des de els seus inicis, l’escola ha apostat per anar creant un espai més verd i permetre un accés a la natura enmig d’un nucli urbà.
El Fluvià, que imparteix el segon cicle de l’etapa d’infantil i tota l'etapa de primària, es vertebra sobre un eix principal basat en l’aprenentatge a través de l’experiència. Aquest àmbit, que anomenen tallers, s’inicia a I5, amb la part de llengua i la part d’àmbit matemàtic i, a mesura que van avançant de curs, aquests tallers van evolucionant i es van transformant.
Fa unes setmanes que un grup d’alumnes de primària de l’escola ingenien el disseny de diversos dracs fets de cartró. “Podria ser una tasca que fessin i es quedés allà”, exposa l’Alba, “però, aleshores, perquè l’estarien fent?”. Avui, poc després de dinar, el grup ha organitzat una cercavila pels alumnes d’infantil, entretant que utilitzava i mostrava el resultat final del projecte. “Potser el canvi de paradigma és aquest”, explica l’Alba, “L’escola d’abans generava mons virtuals i abstractes dins les seves aules sense viure’ls. I nosaltres, busquem aquestes realitats i les vivim”.
El joc també forma part d’aquest saber a través de l’experiència. A l’Escola del Fluvià, en concret, destaquen la importància que aquest lleure no finalitzi a l'etapa d’infantil.
El teixit d’aula en el seguiment dels diversos alumnes que componen l’escola està enfocat en l’acompanyament i seguiment emocional. Les emocions, sovint tractades només com a element addicional en processos d’aprenentatge, formen un altre element imprescindible en l’educació del Fluvià.
Tot pren la base del “Què necessites?”, exposa l’Alba. “Si preguntem a un infant si està trist, directament ja l’estem condicionant. Has de callar per poder escoltar”.
Dins les mateixes franges horàries, la Noemí Artigas, cap d’estudis del centre, explica que s’han creat espais on el tutor té un moment de vinculació amb cada alumne per “fer possibles aquelles necessitats que detectem”.
Tot i que ambdues docents lamenten la manca de certs recursos integrats, com la disponibilitat de més psicopedagogs per al centre, consideren que tot el que estan creant s’està convertint en força resolutiu. “Amb el que tens, fas màgia”, expressa la Noemí.
Una mirada professional
Enric Prats, pedagog i professor de pedagogia internacional a la Universitat de Barcelona, exposa la importància d’atendre a les necessitats diverses en els processos d’aprenentatge de cada alumne. Siguin alumnes que només aprenen de la manera tradicional en aules on “parla el mestre i els alumnes escolten” o d’altres més aviat “manipulatius” que “necessiten fer les coses i no escoltar-les”.
La qüestió, per a Prat, és comptar amb “un professorat preparat” i “amb unes condicions d’aprenentatge a l’aula i a casa adequades”. Actualment, però, Catalunya es situa a la cua d’Europa en inversió econòmica en educació. “Sense recursos, no es pot fer una renovació a fons”, lamenta Prat, “cal que la societat i els governs confiïn en els professionals i hi posin els recursos adequats”.
Built with Shorthand