50 anys de les riuades de Cornellà

Passejant pel centre de Cornellà de Llobregat, entre el carrer de Rubió i Ors i el Passeig dels Ferrocarrils Catalans, hom s'adona que en els marcs d'algunes portes hi ha unes guies que s'aixequen més o menys un metre del terra. A primera vista poden semblar les restes d'instal·lacions de persianes de seguretat per a comerços, però la resta de l'edifici no mostra cap indici més d'haver estat una botiga. Realment aquells ferros són les guies d'un batiport, una instal·lació que es col·loca a les parts inferiors de les portes per evitar que l'aigua pugui entrar a casa.

Però avui fa 50 anys, el 20 de setembre de 1971, aquests batiports no van poder impedir l'entrada de gairebé dos metres d'aigua a les cases dels barris Centre, Riera i Almeda, en una de les inundacions més destructives de la història de la ciutat llobregatenca. Els càlculs del moment van concloure que la massa d'aigua i sediments va entrar en algunes zones a més de 80 quilòmetres per hora. Tot i que no hi va haver cap mort, les pèrdues a la ciutat van arribar a les 6.775 milions de pessetes, segons informava el Diari de Barcelona. En total, al voltant de 25.000 cornellanencs es van veure afectats, d'alguna manera o altra, per la riuada.

El Baix Llobregat, i en especial Cornellà, ja havien estat colpejades per altres inundacions anteriorment. Només nou anys abans, el 1962, el riu es va desbordar de nit i va irrompre a les cases dels barris propers al Llobregat. La quantitat d'aigua caiguda en les riuades de 1962 i 1971 no difereixen gaire. En la primera, però, l'aigua no va superar els 60 cm d'alçada. Durant el segle XX, la ciutat de Cornellà es va inundar en fins a set ocasions, sent la de 1971 la més destructiva de totes, i també l'última.

“Els homes hem envaït el terreny del riu” diu al DdB Ramon Rull, escriptor del llibre La memòria del fang, cornellanenc i testimoni de la riuada del 71. “Cornellà està situat sobre un delta que s'ha format, precisament, per les vingudes del riu. Una zona deltaica sempre serà una zona inundable".

Rull també afegeix que la violència i la capacitat destructiva de les inundacions de 1971 van venir provocades principalment per dos motius urbanístics. Per una banda, el creixement urbanístic de l'Àrea metropolitana i la conca hidrogràfica del Llobregat entre 1962 i 1671. En els boscos i les serralades del Baix Llobregat s'hi van fer urbanitzacions de caps de setmana i al delta s'hi van construir fàbriques i indústria. Tot el que abans era un espai natural s'havia convertit en espai urbà. Aquesta transformació del territori va comportar greus problemes de drenatge de l'aigua: "En el moment que urbanitzem, el terreny ja no absorbeix l'aigua i l'envia a gran velocitat cap als rius. Són moltes hectàrees que han passat de ser absorbents a ser lliscants".

L'altre element agreujant va ser la construcció de l'autopista que va de Martorell a Barcelona, l'actual B-23, feta a la banda esquerra del Llobregat. Aquesta autopista segueix paral·lela al Llobregat fins a l'altura de Sant Joan Despí, on inicia la pujada per anar a buscar la Diagonal. "Des de Molins de Rei fins a Sant Joan Despí les persones vam crear una barrera, com si fos un terraplè, que fa que si el riu surt de mare no tingui la capacitat de terreny que tenia abans per expandir-se. L'autopista, d'alguna manera, va canalitzar el riu i, per tant, aquest augmenta de nivell i de velocitat. Per la trajectòria de l'autopista, aquest canal estava encarat a Cornellà".

AHCL Col·lecció Francisco González Carrión

AHCL Col·lecció Lídia Brutau

L’aigua va arrossegar tot el que es va trobar per davant i va deixar la part baixa de Cornellà completament destrossada. El Diari de Barcelona del 23 de setembre de 1971 informava del valor econòmic de les destrosses i feia els següents càlculs: 4.500 milions de pessetes en les gairebé tres-centes activitats industrials afectades; 375 milions en habitatges; 300 milions en el mig miler de locals comercials inundats; 1.500 milions en infraestructures i via pública, i 100 milions en les 250 hectàrees de terreny agrícola devastat. Als danys econòmics s'hi va sumar també el dolor i la desesperació d'haver perdut bona part del béns, que van marxar arrossegats per la força de l'aigua.

Ara, 50 anys després, ja gairebé no queda cap marca d’aquella devastació. La majoria de cases s’han construït de nou i els locals comercials s’han anat transformant. Demà, 21 de setembre, l’Avenç de Cornellà i l’ajuntament inauguraran un monument que marca les alçades on va arribar l’aigua per commemorar les inundacions de 1971. L’acte començarà a les 7 de la tarda a la biblioteca Marta Mata i, a més a més del monument, també es presentarà una exposició itinerant de fotografies. Segurament, aquest serà el record més visible d’aquelles riuades del 71. Tot i així, alguna de les cases que apareixen en les fotografies que es conserven d’aquella catàstrofe encara estan d’empeus.

Les fotografies personals que es tenen d’aquell dia són poques, ja que el govern franquista va ordenar requisar totes les que s’havien dut a revelar. D’entre les que han sobreviscut, destaquen sobretot les del fotògraf Jordi Fort, que aquell dia va sortir amb la càmera a immortalitzar el moment i aquelles instantànies s’han convertit en un dels pocs records pictòrics de les inundacions. A partir de la seva història, la productora Fuera de Campo ha fet el documental "La Ciutat del Fang".

La Ciutat del Fang, un documental de Fuera de Campo

Una riuada de protestes per la canalització del Llobregat

Un cop la inundació ha passat i els serveis de neteja comencen a fer la seva feina, la gent es dedica bàsicament a restaurar, en la mesura del possible, el que tenia tant dins de casa com en el col·lectiu. Aquesta etapa acaba quan, el 31 de maig de 1972, la policia municipal desperta els veïns per prevenir-los d'una possible riuada. Això sobta els veïns i és aleshores quan, de la mà de les entitats més arrelades als barris afectats (Patronat recreatiu de Cornellà, l'Associació de veïns de Riera i el Centre Social Almeda), s’inicia un procés de mobilització ciutadana que reclama d'una vegada per totes la canalització del Llobregat.

El projecte de canalització és promès ja des de temps d'Isabel II, però encara no s'havia dut a terme quan van succeir les inundacions de 1971. Aquella mateixa primavera de 1972 s'inicia una recollida de signatures per la canalització del Llobregat on es firma amb el DNI. Rull afirma que "posar el DNI ara pot semblar una ximpleria, però durant la dictadura franquista era una mostra de compromís molt gran. Fins i tot la gent que passava a recollir firmes assumien un compromís important. No sabien si qui els obriria la porta seria un edicte al règim i si això els podria portar problemes. Fins i tot potser es van arribar a endur alguna bufetada d'alguna de les cases".

S'aconsegueixen unes 3.000 signatures, algunes d'elles de comerços de la ciutat. Unes 500 persones acompanyen a la comissió que porta les firmes a l'ajuntament, i d'aquesta manera s'evita parlar de manifestació. Tot i això, la policia local fa un informe molt detallat de totes les mesures preses per evitar que aquesta comitiva pogués trencar l'ordre.

En aquest sentit, l'alcalde, Josep Maria Ferrer, sabia que la ciutat tenia un problema molt gran que era el riu, però el seu càrrec depenia del govern franquista: navegava entre dues aigües. Per això, en cap moment va dubtar a fer venir la policia o la Guàrdia Civil per contenir els veïns. Les mesures proposades pel govern fins aleshores, com els terraplens construïts després de les inundacions de 1962, no van servir de res i els veïns tampoc volien aquest tipus de solucions.

L'endemà de rebre les firmes, l'alcalde envia una carta al governador civil on li demana ajuda i adverteix que les protestes es poden polititzar i els elements subversius, és a dir els veïns, podien fer molt mal al règim. El governador respon amb la promesa d'una reunió i demana a l'alcalde que faci pública la informació a la revista El Pensamiento, però això ja no es podrà complir perquè el mitjà acaba suspès pel règim perquè començava a ser una veu d'expressió de la població.

Pàgines del Diari de Barcelona del 23 de setembre de 1971 on es publica un reportatge amb la visita de les autoritats a les poblacions afectades. Tot i les promeses que el diari recull, la canalització del riu encara va tardar anys a arribar.

El 7 juliol de 1972 s'inaugura una comporta del terraplè del Llobregat, però aquesta porta no va arribar a funcionar mai. El dia de la inauguració els veïns havien avisat que volien tornar a anar a l'ajuntament. Per Rull, aquesta "era una mesura per tapar l'expedient, res més".

L'any 1973 es presenta el Proyecto modificado del encauzamiento del Río Llobregat en su tramo de Molins de Rei al Mar. L'any 1968 ja s'havia aprovat un primer pla de canalització, però no s'havia dut a terme perquè hi havia una pugna econòmica i d'interessos. En aquell primer projecte no es preveia el desviament del Llobregat; en canvi, el pla del 73 sí que el preveu. Amb aquesta desviació el municipi del Prat de Llobregat s'hi postula en contra.

Davant aquest pla, els veïns envien una carta a l'ajuntament amb els seus comentaris on es demana que s'aprovin els dos trams que no estan en discussió; és a dir, els dos trams superiors del riu. Mentrestant segueixen les mobilitzacions per aconseguir la canalització, que són reprimides per la policia. Al mateix any es fa també la petició al governador civil i al ministre d'Obres públiques, mitjançant una carta signada per una vintena d'entitats de tot Cornellà, on demanen que les obres s'aprovin per trams i comencin, immediatament, a fer-se efectives.

L'any 1975, quan ja s'havia aprovat el projecte per trams tal com demanaven els veïns, la ciutat de Cornellà envia el conegut com a Manifest dels 22, on tots els sectors socials i comercials de la ciutat fan un seguit de peticions que es converteixen en una dissecció, aspecte per aspecte, de tota la vida de Cornellà on es denota l'estat de degradació de la ciutat. El primer punt fa referència a la urgència de les obres de canalització del riu Llobregat. Per primera vegada aquesta carta té un component polític i de reivindicació de la democràcia.

El setembre de 1975 s'anuncia que han començat les obres, però aquestes no comencen fins a inicis de 1976. Tot i que a finals de 1979 les obres més importants ja estan acabades, l'obra sencera no està enllestida fins a finals de la dècada de 1980. A principi dels anys noranta és quan, finalment, queda solucionat el problema de la canalització del Llobregat a la ciutat de Cornellà. Les obres han de servir per evitar que aquelles inundacions de 1971 no es tornin a repetir. Però tot i això, algunes cases encara mantenen el batiports "per si de cas", diuen. Rull adverteix que "ara, amb el canvi climàtic, s'ha de tenir més respecte al riu que mai".

Pluja i riuades arreu de Catalunya

Aquell 20 de setembre de 1971, no només es va inundar Cornellà. La pluja va afectar bona part de Catalunya i altres poblacions de la riba del Llobregat i també d’altres rius, com Girona o Terrassa, van córrer una sort similar a la de Cornellà. En aquest mapa podeu veure les principals zones inundades i les afectacions més greus que van tenir: